LEWIS CARROLL CENTENNIAL : 1998

EN EL CENTENARI DE LEWIS CARROLL


Lewis Carroll
Imitatio de The Hunting of the Snark, web version, composta entre el 25 de maig i el 30 de juny del 1998: La Caça del Merma. Redactada entre angoixes, no podia ser d'altra manera. [Una bonica versió impresa ha aparegut a Editorial Pagès el Nadal del 1999, amb fotografies de Carmela Llobet]


Amb motiu del centenari, em vaig decidir a perpetrar una nova versió del Jabberwocky. El resultat ha set Xerramiquera, que ofereixo acompanyada d'uns Nous comentaris al Xerramicós. Versions totes dues de la setmana del meu aniversari, el 25 de gener. [Una versió impresa  va aparèixer al núm. 62 d'Els Marges, el desembre del 1998]



 
Lo Xerramicós Podeu consultar traïcions en força idiomes del Xerramicós, incloent-hi paròdies i versions alternatives; així com un divertit i complet aplec de referències de tota mena de la xerramica produïda pel monstre de les paraules; a més d'una bona pàgina d'informació sobre l'original literari i l'excel.lent versió il.lustrada anglesa d'Alícia a través de l'espill, de la qual va eixir fa 14 anys una versió catalana. En italià conec aquest excel.lent poema de Burchiello: Nominativi fritti e mapamondi


 
 
Arlequí M'inclino davant aquesta preciosa pàgina sobre literatura infantil
  Recorro amb entusiasme aquest magnífic article de Caroline Dionne sobre el pensament espacial de Lewis Carroll

I apuro la pàgina catalana del Centenari


 
 
 
Més val no veure-ho No em resta sinó presentar l'article llegit a Cardiff [The Lewis Carroll Phenomenon, 1998] : Carroll, Vico, Wolf, Grimm: Protrait of the Artist as a young Philologist i anar saltant from pun to pun fins al punt final.

 


"Què en sabeu d'aquest assumpte?" va dir el Rei a l'Alícia.
"Res" va dir l'Alícia.
"Res de res?" va persistir el Rei.
"Res de res" va dir l'Alícia.
"Això és molt important" va dir el Rei, girant-se cap al jurat. Ja començaven a apuntar això a les pissarres, quan el Conill Blanc va interrompre: "Sens dubte que Vostra Majestat volia dir "Molt poc important" va corregir en un to molt respectuós, però corrugant-li la cella i fent-li tota mena de ganyotes mentre parlava.
"Molt poc important, és clar" va dir el Rei immediatament, i va continuar dient-se en un to molt baix "molt important, molt poc important, molt important, molt poc important..." com si intentés esbrinar quina expressió sonava millor.

 Lewis Carroll, Alícia al país de les meravelles.


Risus coronat YEP, FAREM PAELLA! opus