Les roques sedimentàries representen el 75% de la extensió superficial dels continents. Si considerem però el volum dels 16 primers quilometres de l'escorça terrestre, veurem que només suposen un 1%. La resta, esta composta per roques sedimentàries que han sofert certes transformacions, altres que són el resultat de la solidificació de magmes volcànics i per últim les formades sota la superfície terrestre. Aquestes roques s'anomenen endògenes, tenen el seu origen en processos geològics interns.
Les primeres capes del continent estan formades majoritàriament per roques d'origen sedimentari. La següent capa de materials està formada per roques sedimentàries que han sofert algun procés de transformació, són les metamòrfiques. Mes avall, apareixen masses de roques no estratificades que constitueixen la base dels continents, són les anomenades roques plutòniques. A més a més, podem trobar també roques d'origen volcànic.
En les foses abismals i en les plataformes continentals es deposen sediments, que de mica en mica es van litificant. En les parts profundes de les foses les temperatures són elevades ( al voltant dels 1000o C) a causa del calor que es desprèn del fregament de les capes corticals en contacte. Les pressions són també molt elevades, no només pel pes de les roques superiors, sinó també per la compressió lateral. Degut a aquests processos, les roques experimenten tot una sèrie de transformacions que originen els diferents tipus de roques, metamòrfiques, plutòniques i volcàniques. Aquestes transformacions venen derivades de dos processos, el metamorfisme i el magmatisme.
Durant la litificació, els sediments estan sotmesos a una sèrie de transformacions que produeixen, a la fi, roques rígides. Els seus minerals són els mateixos que integraven els detritus, s'hauran format, però certes substàncies cimentadores (carbonat càlcic o sílice) que uneixen els grans.
Quan la sedimentació es produeix en una fosa oceànica que s'està enfonsant, els sediments que s'hi acumulen poden arribar a formar masses de varis quilòmetres d'amplada. Els sediments ja litificats continuen esfondrant-se i van suportant cada vegada, temperatures i pressions més elevades. Inicien d'aquesta manera uns processos de transformació que es coneixen amb el nom de metamorfisme en les que es generen nous tipus de materials i roques.
*TAL* Hi ha metamorfisme sempre que es produeix: Variacions en la forma dels minerals. Variacions en la composició mineral de la roca amb formació d'espècies noves.
Tota variació important de les condicions en les que es troba una roca, produeixen metamorfisme. Aquestes variacions poden ser, Increment molt elevat de la pressió. Augment considerable de la temperatura. Presència de noves substàncies (gasos o líquids) provinents de zones més profundes.
*SA* Als geosinclinals s'incrementen progressivament la pressió, la temperatura i la circulació de masses fluïdes (aigua, líquids i gasos volcànics), que procedeixen de minerals transformats o magmes. Aquest tipus de metamorfisme, per una successió creixent de graus de transformació, es denomina regional.
*SA* Quan un conjunt d'estrats està sotmès a un plegament intens, s'altera la seva estructura. Apareixen una sèrie de plans de trencament pròxims entre ells i perpendiculars a la direcció de les forces que comprimeixen la roca, es la esquistositat. Aquest tipus de metamorfisme s'anomena dinamometamorfisme.
*SA* Al ascendir una massa de lava o de magma per esquerdes de les roques de l'escorça, la zona de contacte es transforma degut a les elevades temperatures del material ascendent. Es produeix així una aurèola de reques metamòrfiques al voltant dels materials fosos, és les metamorfisme de contacte.
*SA*Les substàncies que expulsen les roques durant els processos de metamorfisme, ascendeixen fins als nivells més superficials. Aquestes, poden ser també substituïdes per d'altres que procedeixen de zones més profundes. Com a resultat d'aquestes substitucions es formen nous minerals. Aquest tipus de metamorfisme rep el nom de metasomatisme.
Qualsevol roca sedimentària, plutònica, volcànica i inclòs metamòrfica pot transformar-se en una roca metamòrfica. D'altra banda existeixen varies classes de metamorfisme i dins de cadascun d'ells diferents graus o intensitats. Totes aquestes consideracions donen idea de la varietat de roques metamòrfiques que existeixen.
Les més freqüents són les que es produeixen degut al metamorfisme regional.
*TAL* Minerals Metamòrfics SILICATS D'ALUMINI ANDALUCITA SILLIMANITA CIANITA O DISTENA GRANATS PIROPO ALMANDINO GROSULARIA ALTRES MINERALS METAMÒRFICS CLORITA GRAFIT
*TAL* *
Les roques més profundes d'una fosa oceànica en fase de plegament es transformen en un material plàstic a causa de les condicions existents. Es a dir: degut a les fortes pressions, les roques tenen propietats similars a una pasta. Quan descendeix la pressió a causa de fissures, falles, etc.,, aquest material plàstic es pot arribar a fondre.
Si la anatexia és total (tota la roca ha perdut la rigidesa) el magma resultant produeix, al cristal·litzar altre cop, una roca de composició uniforme amb grans de mides similars. Un exemple d'aquest tipus de roca és el granit. Si la anatexia és parcial es formen migmatites en les quals, apareixen barrejades estructures plutòniques i metamòrfiques.
Segons aquesta hipòtesi les roques magmàtiques es formen per mitjà de la separació, a partir d'un magma únic, de varies fraccions amb diversos continguts de sílice i altres elements. Aquesta suposició es basa en les diferències que existeixen entre les capes profundes de la litosfera i el mantell (poca sílice i silicats de ferro i magnesi), amb les de l'escorça continental (silici abundant i silicats de potassi i alumini). *AL*Els jaciments de les roques magmàtiques.
Si són jaciments d'extensions amplies, estan formats per roques plutóniques amb grans de mida semblant i dimensions regulars (holocristalines o granudes). Els constituïts per filons o dics, tenen textura i composició mineral diferent, per això es classifiquen en un grup a part, les roques filonianes.
*SA*Les diferències entre els tipus de roques plutòniques es deuen a la composició diversa dels magmes que les produeixen. Per això, la classificació està basada en el seu contingut en silici i metalls.
*TAL* QUARS QUARS OLIVI FELDESPATS ORTOSA PLAGIOCLASSES MIQUES MOSCOVITA BIOTITA PIROXENS I ANFIBOLES AUGITA HORNBLENDA ALTRES MINERALS DELS FILONS MAGNETITA WOLFRAMITA CIRCO
*SA*Els filons s'originen al cristalitzar en les esquerdes d'una roca les substàncies foses, els líquids i els gasos que s'escapen d'un magma profund per un procés de diferenciació magmàtica. Alguns filons es formen també per metasomatisme.
*SA*A més d'altres textures, per exemple les de les pegmatites i les palites, hi ha en les roques filonianes una textura molt característica: la profídica. Es tracta d'una massa de grans uniformes més o menys petits entre els que s'han desenvolupat altres molt més grans anomenats fenocristalls.
*SA*També als filons pot establir-se una classificació a base de distingir composicions àcides (amb abundant sílice) i composicions bàsiques (amb poca sílice).
*TAL* ELEMENTS METÀL·LICS NATIUS COURE PLATA OR SULFURS BLENDA PIRITA CALCOPIRITA GALENA CINABRI SILICATS FILONIANS TURMALINA BERILI TOPAZI ALTRES MINERALS DELS FILONS FLUORITA BARITINA APATITO
*TAL*