Aquest és un recorregut en cap cas exhaustiu sobre algunes de les
obres més representatives d'Antoni Gaudí a la ciutat de Barcelona.
La Casa Milà,
més coneguda
com la Pedrera, va ser encarregada per Pere Milà i Roger Segimont per a
exercir la funció d'edifici de vivendes de lloguer, i fou executada entre
1906 i 1912. Aquesta és el nostre primer destí, en ella podem
trobar els elements més característics de l'arquitectura de Gaudí,
fins el punt de rebre el conjunt de l'edifici un tractament d'escultura. La façana
té una forma que recorda a un penya-segat amb múltiples coves per
encabir-hi gent i uns forjats de formes vegetals. En la construcció de
les voltes de les golfes rescata la figura de la volta catalana associada a l'ús
de 270 arcs parabòlics per guanyar el màxim espai. Finalment és
espectacular el tractament que reben les xemeneies del terrat, el les que Gaudí
aplicà la tècnica del trencadís característica de
l'artista. Actualment aquest edifici està considerat bé cultural
del patrimoni mundial per la Unesco.
La Casa Batlló,
va constituir un autèntic repte per
Gaudí, al tractar-se de la remodelació d'un edifici de l'any 1870.
Aquest encàrrec el va rebre al 1905. En l'obra l'artista va reformar el
vestíbul, l'escala i els murs interiors dels pisos, modificant la forma
de totes les habitacions, evitant en tot moment l'aparició de línies
rectes en tot l'edifici. Molt singular és el tractament del pati de
llums, recobert de ceràmica que es va aclarint a mesura que es baixa, per
tal d'assegurar una mateixa luminositat en el conjunt de l'edifici. Les
finestres es fan més grans a mesura que es baixa pel mateix motiu. El
conjunt de la façana i les golfes de la casa li donen aquest singular
aspecte que recorda la llegenda de Sant Jordi en la que el drac és mort
per l'espasa d'aquest.
El Palau Güell
va ser encarregat pel mecenes Eusebi Güell
al 1886. En la realització d'aquesta obra Gaudí, que comptava amb
34 anys d'edat, va manifestar la seva incipient capacitat creativa. Aquest
edifici acomplia una funció social, i en la seva realització Gaudí
va utilitzar els millors materials, fet que va encarir molt el cost total de
l'obra. En la seva façana principal Gaudí utilitzà el ferro
forjat com a element decoratiu bàsic, tant el les dues portes d'accés
com en el magnífic escut de Catalunya. En l'interior d'aquest edifici
tenebrista Gaudí estudià tots els detalls per aconseguir una
sensació d'amplitud en un espai realment reduït. Intervingué
en el disseny de tots els elements, fins i tot els mobles, com els del menjador.
El Parc Güell
és la seva gran obra d'urbanisme
inacabada. Gaudí hi treballà entre 1900 i 1914. Va ser també
encàrrec del compte Güell, que li va proposar l'urbanització
d'uns terrenys fora dels límits de la ciutat seguint el model de les
ciutats-jardí angleses. L'obra estava ideada per a ser zona residencial
de l'alta burgesia, però el projecte urbanístic va fracasar. El
principal motiu va ser l'agitació social que es va viure a Barcelona en
aquella época. Així el conjunt de construccions que ens han
arribat són només les construccions inicials d'aquest gran
projecte. Hi destaquen la tanca del recinte, els dos pavellons d'entrada, el
reixat de ferro forjat inspirat en fulles de palmera, l'escala monumental amb la
iguana gegant, la sala hipòstila i la gran plaça popular amb el
seu característic banc ondulant decorat amb la seva particular tècnica
del trencadís.
La Sagrada Família
és sens dubte l'obra més
universal de l'artista. Gaudí començà a treballar en ella
al 1883, recollint una església ja començada en estil neogòtic,
i hi treballà fins al moment de la seva mort al 1926, al ser atropellat
per un tramvia. El seu projecte destaca per la grandiositat del conjunt de
l'obra, projectant la torre d'El Salvador, de 170 metres d'alçada. En
vida però, Gaudí només conegué la façana del
Naixement i la primera de les quatre torres que coronen aquesta façana.
Tot i amb això, l'artista va deixar planols i reproduccions a escala del
conjunt de les obres, fet que permet avui en dia continuar amb la seva
construcció. Noves tècniques arquitectòniques i nous
materials són compatibles amb l'obra projectada per Gaudí. En
l'actualitat es treballa aixecant la nau de l'església i en el conjunt
escultòric de la façana de la Passió, obra de Josep Maria
Subirachs.
