El 25 de maig de 1998 els ministres d'Educació de França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit van firmar a la Universitat de la Sorbona una Declaració en la en la qual es va formular per primera vegada la idea de crear un espai europeu d'ensenyament superior (EEES). Aquest EEES havia de tenir com a objectius principals la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la capacitat de crear ocupació i el desenvolupament general d'Europa.

La Declaració de Bolonya, signada el 19 de juny de 1999 pels ministres d'Educació de vint-i-nou estats, ratifica i desenvolupa aquests objectius i fixa la seua consecució per a l'any 2010. El document posa les bases per a la construcció d'un EEES organitzat d'acord amb els principis de qualitat, mobilitat, diversitat, competitivitat i orientació, amb uns objectius estratègics que comportaran canvis substancials:

• L'adopció d'un sistema fàcilment comprensible i comparable de titulacions basat principalment en dos cicles: pregrau (bachelor) i grau (màster i doctorat).

• L'establiment d'un sistema europeu de transferència i acumulació de crèdits (European Credit Transfer System, o ECTS) basat en un sistema centrat en l'estudiantat.

• La promoció d'una dimensió europea en l'ensenyament superior amb particular èmfasi en el desenvolupament curricular.

• La promoció de la mobilitat de l'estudiantat, el professorat i el personal administratiu de les institucions d'ensenyament superior europees.

Des de la data de la firma de la Declaració de Bolonya s'han organitzat debats, reunions i altres trobades en diferents països per analitzar la situació de cada estat i proposar solucions conjuntes. La primera conferència de seguiment del procés de Bolonya es va fer a Praga el maig de 2001. Els ministres hi van adoptar un Comunicat que donava suport a les actuacions realitzades fins llavors, assenyalava els passos que s'han de seguir en el futur i admetia Croàcia, Xipre i Turquia com a nous membres del procés. El Comunicat de Berlín de 2003, fruit de la segona reunió de seguiment, suposa la ratificació dels progressos fets i incorpora les conclusions dels diversos seminaris internacionals realitzats.

Actualment l'articulació de l'espai europeu es troba en fases diferents en cada país, com es pot veure en els informes nacionals que cada estat participant ha elaborat. L'ànim general de les reformes dutes a terme és la cerca de respostes comunes a problemes també comuns motivats, respostes que han de conduir a la implementació d'una estructura que permeti afrontar, entre altres reptes, el creixement de l'ensenyament superior i les necessitats de l'escenari laboral emergent de les recents transformacions socials.