La codificació del dret civil de Catalunya:
de la Compilació al Codi civil

Presentació

La Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, a través del seu Departament de Dret Privat, organitza les XXI Jornades Jurídiques dedicades a l'anàlisi de la tasca codificadora del dret civil de Catalunya quan es compleixen 50 anys de l'aprovació, el 21 de juliol de 1960, de la Compilació del dret civil de Catalunya.

Per bé que la publicació d'aquest text legal, després de més de 250 anys sense activitat legislativa, va representar un recull només parcial de les institucions civils catalanes - principalment, en l'ordre patrimonial familiar i successori mortis causa -, no és menys cert que fou el punt de partida de la recuperació del nostre dret civil que, fins l'actual Codi, ha passat per diferents etapes i configuracions formals, des d'aquella típicament tributària dels textos noucentistes i de contingut fragmentari fins a l'avui vigent de codi obert i tendencialment omnicomprensiva de la matèria civil.

Hom no pot oblidar que, per adaptar plenament el marc legal als reptes que planteja una societat canviant com la nostra i tot i tenir competència exclusiva en matèria civil, Catalunya ha hagut i ha de seguir compaginant la codificació del dret propi tan amb el que emana del legislador estatal com amb el procés europeu d'harmonització, especialment pel que fa a la matèria d'obligacions i contractes. Tal com pretén fer evident el títol de les Jornades, es tracta de prendre el 50è aniversari de la Compilació no pas per a fer "arqueologia jurídica" ni per dur a terme un recorregut exclusivament históric, sinó com un pretext immillorable per a analitzar la recent tasca codificadora i, per extensió, la realitat jurídico-civil de Catalunya, sense defugir, quan escaigui, la necessària crítica constructiva sobre allò ja legislat i el contrast d'idees sobre allò encara pendent de regular en un futur pròxim.

És per això que l'estructura del congrés respon, d'una banda, al tractament separat de les diferents parts de la matèria civil d'acord amb la divisió formal que en fa el Codi i, d'una altra, a la voluntat de comptar tant amb la presència de representants d'universitats de tot el territori català, com amb la contribució dels operadors jurídics habituats a l'aplicació pràctica del dret.

El caràcter científic d'aquest esdeveniment no hauria d'impedir que el dret civil català, dret comú dels catalans, s'apropi a la ciutadania en general. El dret civil constitueix, al costat de la llengua i la cultura, un dels trets identitaris del nostre país, tot i que, probablement, en sigui el més desconegut pel gran públic malgrat l'enorme poder cohesiu amb el que està dotat.