ÀREA DE LINGÜÍSTICA GENERAL

Departament d'Anglès i Lingüística - Universitat de Lleida

---

Morfologia

Objectius:

L'objectiu és proporcionar a l'estudiant el coneixement del paper del component morfològic en la gramàtica i com interactua amb la resta de nivells lingüístics (fonologia i sintaxi, especialment). A més s'ofereix un marc bàsic en el marc de la lingüística computacional que li permet treballar la morfologia des del punt de vista del processament del llenguatge natural, tant en l'anàlisi com en la generació.

L'assignatura és optativa per als estudiants de les titulacions de Filologia Anglesa i Francesa i es divideix en tres crèdits teòrics i tres de pràctics. Els horaris són fixats per la Facultat de Lletres a proposta del Cap d'Estudis.

Professora: Dra. Glòria Vázquez

Programa:

1. El component morfològic dins la gramàtica
2. Objectius i tipologia
3. Parts de la morfologia
4. Trets morfològics
5. Morfotàctica
6. Casos especials de formació de mots
7. Morfologia i fonologia
8. Morfologia i sintaxi
9. Morfologia i semàntica
10. Morfologia computacional

Exercicis:

El fet que es tracti d'una assignatura amb un cert component introductori a la lingüística computacional fa que algunes classes pràctiques s'hagin de desenvolupar al Laboratori de Lingüística Computacional. Els exercicis s'anunciaran oportunament.

Bibliografia:

BAUER, L. 1983. English Word Formation. Cambridge University Press.
BYBEE, J. L. 1985. Morphology. A Study of the Relation between Meaning and Form. Amsterdam:Benjamins.
CARSTAIRS-McCARTHY, A. 1992. Current Morphology. Routledge, Londres.
JENSEN, J. T. 1985. Morphology. Word Structure in Generative Grammar. Amsterdam: Benjamins.
KATAMBA, F. 1993. Morphology. McMillan. Londres.
MASCARÓ, J. 1985. Morfologia. Enciclopédia Catalana, Barcelona.
MATTHEWS, P. H. 1974. Morphology. Cambridge University Press.
RITCHIE, G. D. & RUSELL, G. J. & BLACK, A. W. & PULMAN, S. G. 1992. Computational Morphology. Practical Mechanisms for the English Lexicon. Cambridge, MA:The MIT Press.
SCALISE, S. 1984. Morfología generativa. Alianza Editorial, Madrid.
SPENCER, A. 1991. Morphology Theory. Blackwell, Londres.
SPROAT, R. 1992. Morphology and Computation. Cambridge, MA:The MIT Press. VARELA, S 1990. Fundamentos de morfología. Síntesis, Madrid.



Diccionaris inversos:

BERNSTEIN, T. M. 1988. Bernstein's Reverse dictionary. New York Times Books cop.
BOSQUE, I.; P&ezcute;rez, M. 1987. Diccionario inverso de la lengua española. Gredos, Madrid.
FAITELSON-WEISER, S. 1987. Diasle: dictionnaire inverse et analyse statistique de la langue espagnole. Presses de l'Université Laval.
JUILLAND, A. G. 1965. Dictionnaire inverse de la langue française. The Hague, Mouton.
MASSÓ, M. L.; SUBIRATS, C.; VASSEUX, P. 1985. Diccionari invers de la llengua catalana. Universitat Autònoma de Barcelona [etc.], Bellaterra.
MASCARÓ, J.; RAFEL, J. 1990. Diccionari català invers amb informació morfològica. Abadia de Montserrat, Barcelona.
STAHL, F. A.; SCAVNICKY, G. 1973. A Reverse dictionary of the Spanish Language. Urbana University of Illinois Press.

Avaluació:

L'estudiant serà avaluat a través d'un treball pràctic i creatiu (20%) i un examen final de tipus teoricopràctic (80%). A la convocatòria de setembre s'avaluarà exclusivament a partir d'un examen final.

Les dates d'examen són fixades per la Facultat de Lletres a proposta del Cap d'Estudis.

Les notes es faran públiques de la manera que determini la universitat i es podran consultar a Notes.