Última modificació 18 de novembre de 2002

• Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica lingüistica

LEI 1/1998, DE 7 DE GÈR, DE POLITICA LINGÜISTICA
 

ETH PRESIDENT DERA GENERALITAT DE CATALONHA

Sigue notori a toti es ciutadans qu'eth Parlament de Catalonha a aprovat e jo, en nòm deth Rei e cossent damb çò qu'establís er article 33.2 der Estatut d'Autonomia de Catalonha, promulgui era següenta

LEI

Preambul

I. Significat e situacion dera lengua catalana

Era lengua catalana ei un element fonamentau dera formacion e personalitat nacionau de Catalonha, un esturment basic de comunicacion, d'integracion e de coesion sociau des ciutadans e ciutadanes, damb independéncia deth sòn origen geografic, e eth ligam privilegiat de Catalonha damb es autes tèrres de parla catalana, damb es quaus forme ua comunautat lingüistica qu'a aportat ath long des segles, damb votz originau, ua valuosa contribucion ara cultura universau. Ath delà, a estat testimòni de fidelitat deth pòble catalan envèrs era sua tèrra e era sua cultura especifica.

Forjada originàriament en territòri de Catalonha, compartida damb d'autes tèrres enes quaus recep tanben denominacions populares e tanben legaus diuèrses, era lengua catalana a estat tostemp era pròpria deth país e, coma tau, s'a vist afectada negatiuament per quauques eveniments dera istòria de Catalonha, que l'an amiada a ua situacion precària. Aguesta situacion ei dada per diuèrsi factors, coma son era persecucion politica qu'a patit e era imposicion legau deth castelhan pendent mès de dus segles e miei; es condicions politiques e socioeconomiques en que se produsiren es cambis demografics des darrères decades, e, encara, eth caractèr de lengua d'àmbit restringit qu'a, similar ath de d'autes lengües oficiaus d'Euròpa, especiaument en mon actuau, en qu'era comunicacion, era informacion e es indústries culturaus tendissen ara mondialisacion.

Com resultat, donques, de totes aguestes circumstàncies, era situacion sociolingüistica de Catalonha ei aué complèxa. Era realitat d'ua lengua pròpria que non a artenhut era plea normalisacion, e qu'a un nombre de parlants relatiuament petit en contèxt internacionau conviu damb er hèt de que molti des ciutadans e ciutadanes de territòri de Catalonha an coma lengua mairau era lengua castelhana, ena que s'exprèssen preferentment e a compdar dera quau an contribuït, tot soent, a enriquir de manèra significatiua era madeisha cultura catalana, contribucion hèta atau madeish per d'auti ciutadans e ciutadanes en d'autes lengües. Aguesta realitat, donques, exigís ua politica lingüistica qu'ajude eficaçament a normalisar era lengua pròpria de Catalonha e que, ara ora, garantisque un respècte escrupolós as drets lingüistics de toti es citutadans e ciutadanes.

II. Eth marc juridic

Eth marc juridic actuau dera lengua catalana ei determinat pera Constitucion Espanhòla de 1978 e per Estatut d'Autonomia de Catalonha de 1979.

Era prumèra, tot e reconeishent era diuersitat des pòbles qu'intègren er Estat espanhòu, establís en article 3 que "eth castelhan ei era lengua espanhòla oficiau der Estat" e coma tau lengua oficiau, toti es espanhòus an eth déuer de coneishé-la e eth dret de serví-se'n. Ath delà, era Constitucion ditz que "es autes lengües espanhòles seràn tanben oficiaus enes respectiues comunautats autonòmes cossent damb es sòns estatuts".

Er Estatut d'Autonomia, en article 3, dispause: "1. Era lengua pròpria de Catalonha ei eth catalan. 2. Er idiòma catalan ei oficiau de Catalonha, atau coma tanben n'ei eth castelhan, oficiau en tot er Estat espanhòu. 3. Era Generalitat garantisarà er usatge normau e oficiau d'andus idiòmes, prenerà es mesures de besonh pr'amor de garantisar eth sòn coneishement e crearà es condicions que permeten arribar ara sua igualtat plea en çò que tanh as drets e déuers des ciutadans de Catalonha. 4. Era parla aranesa serà objècte d'ensenhament e d'especiau respècte e proteccion."

Aguestes disposicions estatutàries sigueren desvolopades pera Lei 7/1983, deth 18 d'abriu, de normalisacion lingüistica, d'enorme trascendéncia ena istòria dera lengua, que comportèc era despenalisacion deth catalan e en catorze ans de vigéncia n'a permetut era extension deth coneishement entre era grana majoria dera poblacion e ua politica concertada entre toti es sectors dera societat, que s'a materialisat en procès de normalisacion lingüistica.

En temps de vigéncia dera Lei s'an produsit cambis trascendents: en camp tecnologic, s'a generalisat er usatge dera informatica e des autopistes dera informacion; en camp culturau e comerciau, s'a establit era libertat de comèrç qu'a generalisat es dèishes culturaus, especiaument en mon des comunicacions e der audiovisuau; en camp politic, d'un costat, Espanha s'a incorporat ara Comunautat Economica Europèa, aué Union Europèa, regida peth principi deth multilingüisme, e d'un aute costat, era Generalitat a assumit moltes des competéncies previstes en Estatut, e, en camp sociau e sociolingüistic, s'a generalisat eth coneishement deth catalan, generalisacion que non tostemps a comportat un creishement similar enes usatges publics, e s'a produsit un cambi notable enes fluxi migratòris. Tanben i a agut ua importanta evolucion det dret lingüistic en nòste país, dada en grana part ara jurisprudéncia deth Tribunal Constitucionau e, en part, ara legislacion catalana e as estudis doctrinaus. Finaument, cau remercar eth contengut de diuèrses resolucions deth Parlament Europèu: de 30 de noveme de 1987, sus es lengües e cultures des minories regionaus e etniques ena Comunautat Europèa; era der 11 de deseme de 1990, sus era situacion des lengües ena Comunautat e era dera lengua catalana; deth 9 de hereuèr de 1994, sus es minories lingüistiques e culturaus dera Comunautat Europèa. Tanben cau remercar era Carta europèa des lengües regionaus minoritàries, adoptada com a convencion peth Comitè de Ministres deth Conselh d'Euròpa eth 5 de noveme de 1992, e, encara, dera Declaracion universau de drets lingüistics, aprovada en Barcelona eth 6 de junh de 1996, en Barcelona, que compdèc damb eth supòrt unanim deth Congrès des Diputats e deth Parlament de Catalonha.

III. Es objectius d'aguesta Lei

Totes aguestes circumstàncies an hèt aconselhable de modificar e actualisar era Lei de 1983 e renauir er acòrd politic e sociau que i aguec alavetz, entà consolidar eth procès impulsat pera Lei de normalisacion lingüistica en àmbit dera administracion e der ensenhament, adaptar as besonhs d'aué era regulacion des mieis de comunicacion e es indústries culturaus e establir ua normatiua lingüistica adreçada ath mon socioeconomic, tot amassa damb er objectiu d'auançar ena generalisacion deth coneishement complèt e d'usatge normau dera lengua catalana, era quau causa a de perméter dar un nau usatge sociau dera lengua.

Era modificacion e era actualisacion dera Lei de 1983 an de perméter tanben consolidar eth compromís estatutari d'arribar ara plea igualtat en çò que hè as drets e es déuers lingüistics e de manèra especiau, es de conéisher es dues lengües oficiaus e utilisà-les, causa que compòrte que, cossent damb eth marc estatutari vigent, es ciutadans e ciutadanes de Catalonha auràn de conéisher era lengua catalana e castelhana e auràn eth dret de serví-se'n.

Entà continuar aguest impuls, ei tanben deth tot indispensable modificar era normatiua estatau europèa, e refermar es politiques de foment e es dotacions pressupostàries corresponentes.

IV. Eth contiengut e era estructura d'aguesta Lei

Aguesta Lei formule es concèptes juridics de lengua pròpria e lengua oficiau. Atau, eth concèpte de lengua pròpria aplicat ara catalana obligue as podèrs publics e es institucions de Catalonha a protegí-la, a serví-se'n de manèra generau e a promòi-ne er usatge public a toti es nivèus. Eth concèpte de lengua oficiau, aplicat ath catalan e ath castelhan, garantís as ciutadans e ciutadanes es drets subjectius, que son proclamadi explicitament, a apréner es dues lengües, a podè-les hèr a servir liurament en totes es sues activitats publiques e privades, a èster servidi ena qu'escuelhen enes sues relacions damb es administracions, e, de manèra graduau e progressiua, damb toti es agents sociaus qu'auferisquen servicis ath public, e a non èster descriminadi per rasons de lengua. En tot auer en compde aguesti principis, era Lei regule er usatge des dues lengües oficiaus en Catalonha e establís mesures d'emparament e promocion der usatge deth catalan entà artenhé-ne era normalisacion e es mesures de foment entà garantí-ne era preséncia en toti es encastres.

En encastre oficiau e administratiu, establís qu'es administracions e es institucions catalanes an d'emplegar de manèra generau eth catalan, sense prejudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a adreçà-se-i ena lengua oficiau que triguen, e proclame era plea validesa de tota era documentacion publica e privada en quaussevolh des dues lengües oficiaus, damb plea independéncia dera ua damb respècte dera auta, en toti es encastres, includits era Administracion der Estat, era Administracion de justícia e era des registres publics.

En çò que tanh ar ensenhament, garantís eth plen coneishement des dues lengües a tota era poblacion, e ara ora garantís qu'er alumnat non sigue discriminat ne separat en grops diferenti, en tot mantier eth sistèma de conjuncion lingüistica aplicat ara empara dera Lei deth 1983, e cossent damb era jurisprudéncia deth Tribunau Constitucionau. Tanben s'establissen mesures de foment dera docéncia universitària en catalan.

En encastre des mieis de comunicacion, e en marc des competéncies dera Generalitat, se regule er usatge deth catalan enes emissores de ràdiodifusion e de television, entà per'mor de garantir era preséncia dera lengua pròpria en espaci radiofonic e televisiu, e s'establissen mesures de foment dera premsa escrita. En çò que hè as indústries culturaus, se mantien e se refòrcen es mesures de foment que ja establie era Lei de normalisacion lingüistica entara cinematografia, eth libre, era cançon e es arts der espectacle, e se i incorpòren referéncies ara informatica, es hilats de comunicacion telematics e es productes d'enginheria lingüistica, qu'an devengut era base deth tractament dera informacion en toti es camps.

En çò que tanh ar encastre sòcioeconomic, s'adòpten mesures de regulacion dera preséncia e de foment dera lengua catalana en toti es camps que per rasons de mercat o d'autes non se garantís pro. Atau, es empreses publiques, es concessionàries e es servicis publics s'incorpòren actiuament en procès de normalisacion lingüistica, damb era finalitat de garantir es drets lingüistics de consumidors e consumidores. En mon economic er objectiu ei arténher ua situacion d'equitat entre es dues lengües de manèra progressiua, a mesura que toti es ciutadans e ciutadanes de Catalonha aquerisquen un coneishement complèt dera lengua catalana, e tostemp per miei dera concertacion sociau propiciada des dera Generalitat.

Finaument, aguesta Lei reconeish, empare e fomente er ensenhament e er usatge der aranés ena Val d'Aran, damb ua referéncia ara sua Lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d'Aran e damb plen respècte pes competéncies des sues institucions pròpries.

Aguesta Lei a caractèr indicatiu entàs ciutadans e ciutadanes e sonque cree obligacions entàs administracions e entà determinades empreses quan eth caractèr de servici public dera sua activitat e era proteccion des drets lingüistics des ciutadans e ciutadanes ac hèn aconselhable. Atau, sonque poderàn èster objècte d'actuacion administratiua, cossent damb era normativa sectoriau aplicabla, es foncionaris e foncionàries e es empreses nomentades se non complissen es obligacions establides per aguesta Lei.

En çò que hè ara estructura, era Lei cònste de trenta nau articles, ueit disposicions addicionaus, tres de transitòries, e tres de finaus. Er articulat se distribuís en sèt capítols, que regulen es principis generaus (capítol preliminar), er usatge institucionau (capítol I), era onomastica (capítol II), er ensenhament (capítol III), es mieis de comunicacion e es indústries culturaus (capítol IV), era activitat socioeconomica (capítol V), e er impuls institucionau (capítol VI). Seguís, donc, era estructura dera Lei 7/1983, ena que s'addicionen es capítols especificament adreçadi ara onomastica e ara activitat socioeconomica.
 

Capítol preliminar

Principis generaus

Article 1

Er objècte d'aguesta Lei

1. Aguesta Lei a per objècte eth desvolopament der article 3 der Estatut d'autonomia de Catalonha, entà per'mor d'emparar, fomentar e normalisar er usatge dera lengua catalana en toti es encastres, atau coma der aranés ena Val d'Aran, e de garantisar er usatge normau e oficiau deth catalan e deth castelhan.

2. Es objectius principaus d'aguesta Lei son:

a) Emparar e fomentar er usatge deth catalan per toti es ciutadans e ciutadanes.

b) Dar efectivitat ar usatge oficiau deth catalan e deth castelhan sense cap de discriminacion entàs ciutadans e ciutadanes.

c) Normalisar e fomentar er usatge deth catalan ena administracion, en ensenhament, enes mieis de comunicacion sociau, es indústries culturaus e en mon sòcioeconomic.

d) Assegurar era extension deth coneishement deth catalan a toti es ciutadans e ciutadanes.

3. Tanben ei objectiu d'aguesta Lei arténher era igualtat en çò que hè as drets e déuers lingüistics des ciutadans e ciutadanes damb era promocion des accions de besonh e era remocion des obstacles qu'aué la dificulten.

Article 2

Era lengua pròpria

1. Eth catalan ei era lengua pròpria de Catalonha e la singularise coma pòble.

2. Eth catalan coma lengua pròpria, ei:

a) Era lengua de totes es institucions de Catalonha, e en especiau dera Administracion dera Generalitat, dera Administracion locau, des corporacions publiques, des empreses e es servicis publics, des mieis de comunicacion institucionaus, der ensenhament e dera toponímia.

b) Era lengua preferentment emplegada pera Administracion der Estat en Catalonha ena forma qu'aguesta determine, pes autes institucions e, en generau, pes empreses e es entitats qu'auferissen servicis ath public.

3. Çò que dispause eth punt 2 implique especiau compromís des institucions entà promocionà-ne eth coneishement e fomentà-ne er usatge entre es ciutadans e ciutadanes, damb independéncia deth caractèr oficiau deth catalan e deth castelhan.

Article 3

Es lengües oficiaus

1. Eth catalan ei era lengua oficiau de Catalonha, atau coma tanben n'ei eth castelhan.

2. Eth catalan e eth castelhan, coma lengües oficiaus, pòden èster emplegades indistintament pes ciutadans e ciutadanes en totes es activitats publiques e privades sense discriminacion. Es actes juridics hèti en quinsevolha des dues lengües oficiaus an, per çò que hè ara lengua, plea validesa e eficàcia.

Article 4

Es drets lingüistics

1. Cossent damb er article 3 der Estatut d'autonomia, e en marc d'ua politica actiua dera Generalitat entà crear es condicions que permeten d'arribar ara igualtat plea quant as drets e déuers lingüistics, en Catalonha toti an eth dret a:

a) Conéisher es dues lengües oficiaus.

b) Expresà-se en quinsevolha des dues lengües oficiaus, oraument e per escrit, enes relacions e actes publics e privadi.

c) éster servit en quinsevolha des dues lengües oficiaus enes tèrmes qu'aguesta Lei establís.

d) Emplegar liurement quinsevolha des dues lengües oficiaus en toti es encastres.

e) Non èster discriminat pera rason dera lengua oficiau qu'emplegue.

2. Toti pòden adreçà-se as jutjats e tribunaus entà obtier era proteccion oficiau deth dret d'emplegar era sua lengua.

3. Toti pòden adreçà-se ara Administracion dera Generalitat e ath Sindic de Greuges en tot sollicitar que, en encastre des sues competéncies, actuen entà garantisar es sòns drets lingüistics de forma especifica.

Article 5

Es principis rectors dera actuacion dera Generalitat

1. Era Generalitat a de garantisar es drets lingüistics des ciutadans e ciutadanes, er usatge normau e oficiau deth catalan e deth castelhan, er ensenhament des dues lengües a tota era poblacion, era capacitacion e era abilitacion lingüistiques deth personau ath servici des administracions e era igualtat plea des ciutadans e ciutadanes quant ath dret e déuers lingüistics, en toti es àmbits.

2. Era Generalitat a de hèr actuacions d'emparament, de proteccion e de promocion e foment der usatge dera lengua catalana en toti es encastres en tot adoptar
es mesures de besonh e en tot destinà-i es recorsi suficients.

Article 6

Era unitat dera lengua catalana

1. Era lengua catalana ei un patrimòni que Catalonha compartís damb d'auti territòris damb es quaus constituís ua madeisha comunautat lingüistica. Era Generalitat a de velhar pera proteccion dera unitat deth catalan e a de fomentar er usatge, era projeccion exteriora deth catalan e era comunicacion entre es diferenti territòris de parla catalana.

2. Cossent damb era legislacion vigenta, correspon ar Institut d'Estudis Catalans era autoritat lingüistica.

Article 7

Reconeishement e proteccion der aranés

Er aranés, varietat dera lengua occitana pròpria dera Val d'Aran, se regís per çò que hè ar usatge, pera Lei 16/1990, deth 13 de junshèga, sus eth règim especiau dera Val d'Aran, e, supletòriament, pes precèptes d'aguesta Lei, es quaus jamès pòden èster interpretadi en perjudici der usatge der aranés.

Capítol I

Er usatge institucionau

Article 8

Era publicacion des normes

1. Es leis qu'apròve eth Parlament de Catalonha se publiquen, en edicions simultànies en catalan e castelhan, en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Correspon ath Parlament de hè-ne era version oficiau castelhana.

2. Era publicacion en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, se se da eth cas, des diposicions generaus e es resolucions normatiues deth Govèrn, dera Administracion e es institucions dera Generalitat e des administracions locaus de Catalonha se hè en edicions simultànies en catalan e en castelhan.

Article 9

Era lengua des administracions de Catalonha

1. Era Generalitat, es administracions locaus e es autes corporacions publiques de Catalonha, es institucions e es empreses que ne depenen e es concessionaris des sòns servicis an d'emplegar eth catalan enes sues actuacions intèrnes e ena relacion entre eri. Tanben l'an d'emplegar normaument enes comunicacions e es notificacions adreçades a persones fisiques o juridiques residentes en encastre lingüistic catalan, sense perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a recebé-les en castelhan s'ac demanen.

2. Eth Govèrn dera Generalitat a de regular, mieiçant disposicions reglamentàries, er usatge deth catalan enes activitats administratives de toti es organs dera sua competéncia.

3. Es corporacions locaus e es universitats an de regular er usatge deth catalan en encastre des competéncies respectiues, cossent damb çò que dispause er apartat 1. Tanben l'an de regular, en aguest madeish sens totes es autes corporacions publiques.

Article 10

Es procediments administratius

1. Enes procediments administratius tramitats pera Administracion dera Generalitat, pes administracions locaus e pes autes corporacions de Catalonha s'a d'emplegar eth catalan, sense perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a presentar documents, a hèr manifestacions e, s'ac solliciten, a recéber notificacions en castelhan.

2. Era Administracion a de liurar as persones interessades qu'ac solliciten, ena lengua oficiau demanada, ua testimoniança tradusida d'aquerò que les afècte. Era sollicitud de traduccion non pòt comportar cap perjudici o despena ath qu'ac sollicite, ne retard en procediment ne suspené-ne era tramitacion e es terminis establidi.

Article 11

Era capacitacion lingüistica deth personau ath servici des administracions de Catalonha

1. Eth personau ath servici des administracions, es corporacions e es institucions publiques en Catalonha a d'auer un nivèu de coneishement adequat e suficient des dues lengües oficiaus, tant ena expression orau coma escrita, que lo hèsque apte entà desvolopar es foncions pròpries deth sòn lòc de trabalh.

2. Entà hèr efectiu çò que dispause er apartat 1, eth Govèrn dera Generalitat a de garantisar er ensenhament deth catalan ath personau ath servici dera Administracion dera Generalitat, des corporacions locaus, des universitats publiques e dera Administracion de Justícia de Catalonha e fomentar mesures de reciclatge d'aguest personau.

3. En procès de seleccion entà accedir a places de personau dera Administracion dera Generalitat, dera Administracion locau e dera administracion e es servicis des universitats, includit eth personau laborau, s'a d'acreditar eth coneishement dera lengua catalana, tant ena expression orau coma ena escrita, en grad adequat as foncions pròpries des places de que se tracte, enes tèrmes establidi ena legislacion dera foncion publica.

Article 12

Era Administracion der Estat

1. Son vàlides es actuacions administratiues des organs e es ens dera Administracion der Estat, tant es oraus coma es escrites, hètes en Catalonha en quinsevolha des dues lengües oficiaus, sense besonh de traduccion.

2. Tota persona pòt relacionà-se, oraument e per escrit, damb era Administracion der Estat en Catalonha ena lengua oficiau que trigue, a eth dret d'èster servit e non se li pòt exigir cap sòrta de traduccion.

Article 13

Es actuacions judiciaus

1. Son vàlides es actuacions judiciaus, tant es oraus coma es escrites, hètes en quinsevolha des dues lengües oficiaus, sense besonh de traduccion.

2. Tota persona pòt relacionà-se, oraument e per escrit, damb era Administracion de justícia ena lengua oficiau que trigue e a d'èster atés, e non se li pòt exigir cap sòrta de traduccion.

3. Tota persona qu'ac sollicite a de recéber ena lengua oficiau demanada es testimoniances des senténcies e es actes resolutòris que l'afècten, sense retard per rasons de lengua.

4. ‚ò que dispausen es apartats, 1,2,3 ei aplicable tanben as tribunaus eclessiastics e as arbitraus.

5. Ena provision de places deth personau ath servici dera Administracion de Justícia depenent dera Generalitat s'a d'aplicar çò que dispause er article 11, cossent damb era normativa especifica corresponenta, enes tèrmes que s'an d'establir per reglament.

Article 14

Es documents publics

1. Son vàlids es documents publics otorgadi en quinsevolha des dues lengües oficiaus.

2. Es documents publics s'an de redactar ena lengua oficiau que sollicite er otorgant, e se n'i a mès d'un ena lengua qu'acòrden. Se non i a acòrd per çò que tanh ara lengua, era escritura o eth document s'a de redactar en andues lengües oficiaus.

3. Abantes de redactar eth document, s'a de demanar explicitament as persones otorgants era lengua trigada; en cap cas era triga d'ua o der auta non a de significar retard ena redaccion e era autorisacion deth document. Se non se trigue exprèssament era lengua, se redacte en catalan.

4. Es fedataris publics an de liurar en castelhan o en catalan, segontes ac sollicite era persona interessada, es còpies e es testimoniances, e an de tradusir, quan calgue, es repectius documents e matritz jos era sua responsabilitat. Ena remèrca dera matritz e ath pè dera còpia a de constar eth hèt dera traduccion, mès non cau protocolisà-la.

5. Es despachi des fedataris publics an d'èster en condicions de servir es ciutadans e ciutadanes en quinsevolha des dues lengües oficiaus e an de compdar damb personau que n'age un coneishement adequat e suficient entà desvolopar es foncions pròpries deth sòn lòc de trabalh.

Article 15

Es documents civils e mercantils

1. Era lengua non ei requisit de forma des documents privadi. Per tant, son vàlids es redactats en quinsevolh idiòma, sense perjudici des traduccions qu'es leis civils, mercantils o precessaus exigisquen entà executà-les, en cas qu'er idiòma non sigue oficiau en Catalonha.

2. Es documents privats, contractuaus o non, quinsevolha que'n sigue era naturalesa, redactadi en quinsevolha des lengües oficiaus de Catalonha son vàlids e non cau cap de traduccion entà exigí-ne judiciaument o extrajudiciaument eth compliment en encastre territoriau de Catalonha.

3. Es documents a qué se referís er apartat 2 s'an de redactar ena lengua oficiau qu'es parts acòrden. Totun, se se tracte de contractes d'adesion, normats, contractes damb clausules tipe o damb condicions generaus, s'an de redactar ena lengua que triguen es consumidors e consumidores e an d'èster a disposicion immediata des clients e clientes en exemplars separats en catalan e castelhan.

4. Son vàlids es títols valor de tota sòrta, includidi es que representen accions de societats mercantiles, redactadi en quassevolha des dues lengües oficiaus.

5. Es chèques, es pagarés, es talonaris e d'autes documents aufertats as clients e clientes per entitats financères an d'èster redactadi, se mès non, en catalan.

Article 16

Es convènis collectius de trabalh

1. Son vàlids es convènis collectius de trabalh redactadi en quinsevolha des dues lengües oficiaus.

2. Es convènis collectius de trabalh s'an de redactar ena lengua oficiau qu'acòrden es parts o, se non i a acòrd, enes dues lengües oficiaus e en exemplars separadi.

Article 17

Es registres publics

1. Son vàlids es assentaments registraus hèti en quinsevolha des dues lengües oficiaus.

2. En toti es registres public de Catalonha, exceptat es qu'an sonque caractèr administratiu, es assentaments s'an de hèr ena lengua oficiau en qu'ei redactat eth document o en qué se hè era manifestacion. S'eth document ei bilingüe, se hèn ena lengua indicada per qui lo presente en registre.

3. Es registradors an de liurar es certificacions ena lengua oficiau emplegada ena demana.

4. Es oficines des registres an d'èster en condicions d'atier es ciutadans e ciutadanes en quinsevolha des dues lengües oficiaus e an de compdar damb personau que n'age un coneishement adequat e suficient que lo hèsque apte entà desvolopar es foncions pròpries deth sòn lòc de trabalh.

5. S'a de garantisar qu'ena oficina deth registre se pogue hèr de seguida e damb fiabilitat, oraument o per escrit, era interpretacion e era traduccion de quausevolh assentament ena lengua oficiau sollicitada pera persona interessada.

6. Es formularis e d'auti impresi que siguen ara disposicion deth public enes oficines des Registres an d'èster redactadi, aumens, en catalan.
 

Capítol II

Era onomastica

Article 18

Era toponímia

1. Es toponims de Catalonha an coma soleta forma oficiau era catalana, cossent damb era normativa lingüistica der Institut d'Estudis Catalans, exceptat es dera Val d'Aran, qu'an era aranesa.

2. Era determinacion dera denominacion des municipis e des comarques se regís pera legislacion de règim locau.

3. Era determinacion deth nòm des vies urbanes e des nuclis de poblacion de tota sòrta correspon as ajuntaments e era de d'autes toponims de Catalonha ath govèrn dera Generalitat includides es vies interurbanes sigue quina sigue era dependéncia.

4. Es denominacions a qué se referissen es apartats 2 e 3 son legaus a toti es efèctes e era rotulacion se i a d'acordar. Correspon ath govèrn dera Generalitat de reglamentar era normalisacion dera rotulacion publica, en tot respectar en toti es casi es normes internacionaus qu'an passat a formar part deth dret intèrn.

Article 19

Era antroponimia

1. Es ciutadans e ciutadanes de Catalonha an dret ar usatge dera forma normativament corrècta en catalan des sòns nòms e cognòms e era inclusion dera conjuncion "i" entre es cognòms.

2. Es persones interessades pòden obtier era constància dera forma normativament corrècta en catalan des sòns nòms e cognòms en Registre Civil, quinsevolha que'n sigue era data dera imposicion, per simple manifestacion ara persona encargada, damb aportacion des documents que n'acrediten era correccion lingüistica, es quaus s'an d'establir per reglament.

3. Aguesta norma ei aplicabla as nòms e as cognòms aranesi respècte ara normatiua lingüistica aranesa.
 
 

Capítol III

Er ensenhament

Article 20

Era lengua der ensenhament

1. Eth catalan, coma lengua pròpria de Catalonha, n'ei tanben der ensenhament, en toti es nivèus e modalitats educatiues.

2. Es centres d'ensenhament de quaussevolh grad an de hèr deth catalan eth veïcul d'expression normau en totes es sues activitats docentes e administratiues,
tant es intèrnes coma es extèrnes.

Article 21

Er ensenhament non universitari

1. Eth catalan s'a d'emplegar normaument coma lengua veïculara e d'aprentissatge en ensenhament non universitari.

2. Es mainatges an dret a recéber eth prumèr ensenhament ena sua lengua abituau, ja sigue aguesta eth catalan o eth castelhan. Era Administracion a de garantisar aguest dret e méter es mieis de besonh entà hè'c efectiu. Es pares o es tutors pòden exerci'c en nòm des sòns hilhs en tot instar entà que s'apliquen.

3. Er ensenhament deth catalan e deth castelhan a d'auer garantida ua preséncia adequada enes plans d'estudis, de manèra que toti es mainatges quinsevolha que sigue era sua lengua abituau en iniciar er ensenhament, an de poder utilisar normalament e corrèctament es dues lengues oficiaus ara fin dera educacion obligatòria.

4. En ensenhament postobligatòri, era administracion educatiua fomentarà politiques de programacion e docéncia que garantisquen perfeccionar eth coneishement e er usatge des dues lengües entà que toti es joeni aquerisquen eth bagatge esturmentau e culturau pròpri d'aguesti ensenhaments.

5. Er alumnat non a d'èster separat en centres, ne grops de classes diferentes per rason dera sua lengua abituau.

6. Non se pòt expedir eth títol de graduat en educacion segondària a cap d'alumne que non acredite qu'a es coneishements oraus e escrits de catalan e de castelhan pròpris d'aguesta etapa.

7. Era acreditacion deth coneishement deth catalan non pòt èster exigida en cas d'alumnes qu'an estat dispensadi d'aprené-lo pendent er ensenhmanet o ua part d'aguest, o qu'an corsat er ensenhament obligatòri dehòra de Catalonha enes circumstàncies qu'eth Govèrn dera Generalitat a d'establir per reglament.

8. Er alumnat que s'incorpòre tardiuament ath sistèma educatiu de Catalonha a de recéber un supòrt especiau e addicionau d'ensenhament deth catalan.

Article 22

Er ensenhament universitari

1. Enes centres d'Ensenhament superior e universitari, eth professorat e er alumnat an dret a expresà-se en cada cas, oraument e per escrit, ena lengua oficiau que preferisquen.

2. Eth Govèrn dera Generalitat, es universitats e es institucions d'ensenhament superior, en àmbit des respectiues competéncies, an d'adoptar es mesures pertinentes entà per'mor de garantir e fomentar er usatge dera lengua catalana en toti es encastres des activitats docentes, non docentes e de recèrca, includides es lectures des tèsis doctoraus e era realisacion d'oposicions.

3. Es universitats de Catalonha an d'auferir corsi e d'auti mieis adequats entà assegurar qu'er alumnat e eth professorat perfeccionen era comprension e eth coneishement dera lengua catalana.

4. Es universitats pòden establir, en cas de besonh, critèris especifics d'usatge lingüistic enes activitats relacionades damb compromisi internacionaus.

Article 23

Era formacion permanenta e es ensenhaments de règim especiau

1. Ena programacion de corsi de formacion permanenta d'adults ei preceptiu er ensenhament deth catalan e deth castelhan.

2. Enes centres d'ensenhament de règim especiau d'idiòmes ei preceptiu auferir er ensenhament des dues lengües oficiaus.

3. Enes centres d'ensenhament de règim especiau depenents dera Generalitat en qué non s'ensenhe lengua, s'an d'auferir corsi de lengua catalana as alumnes que n'agen un coneishement insuficient.

Article 24

Eth professorat

1. Eth professorat des centres docents de Catalonha de quausevolh nivèu der ensenhament non universitari a de conéisher es dues lengües oficiaus e a d'èster en condicions de poder hè-ne usatge ena docéncia.

2. Es plans d'estudis entàs corsi e es centres de formacion deth professorat an d'èster elaboradi de manèra qu'es alumnes artenhen era plea capacitacion enes dues lengües oficiaus, cossent damb es exigéncies de cada especialitat docenta.

3. Eth professorat des centres d'ensenhament universitari de Catalonha a de conéisher suficientment es dues lengües oficiaus, cossent damb es exigéncies deth son trabalh docent. Aguesta norma non ei aplicabla ath professorat visitant e a d'auti casi anàlegs. Correspon ara universitat d'establir es mecanismes e es terminis pertinenti entath compliment d'aguest precèpte.

Capítol IV

Es mieis de comunicacion e es indústries culturaus

Article 25

Es mieis de radiodifusion e television publics

1. Enes mieis de radiodifusion e television gestionadi pera Generalitat e pes corporacions locaus de Catalonha era lengua normaument emplegada a d'èster era catalana. En aguest marc, es mieis depenenti des corporacions locaus poderàn tier en compde es caracteristiques dera sua audiéncia.

2. Sense perjudici dera aplicacion de çò que dispausen es apartats 1 e 5 der article 26, es mieis a qué hè referéncia er apartat 1 der article present an de promòir es expressions culturaus de Catalonha e en especiau es que se produsisen en lengua catalana.

3. Era Corporacion Catalana de Ràdio e Television a de garantisar era programacion regular d'emissions radiofoniques e televisives en aranés entara Val d'Aran.

4. Eth Govèrn dera Generalitat a de facilitar era corrècta recepcion en Catalonha des televisions de d'auti territòris qu'emeten en lengua catalana.

Article 26

Es mieis de radiodifusion e television de concession

1. Sense cap perjudici dera aplicacion dera Lei 8/1996, de 5 de junhsèga, de regulacion dera programacion audiovisuau distribuïda per cable, es entitats a qué hè referéncia era Lei nomentada an de garantisar que coma minim eth cinquanta per cent deth temps d'emission de programes de produccion pròpria de quaussevolha sòrta e des auti teleservicis qu'auferisquen sigue en lengua catalana.

2. Es disposicions der apartat 1 son aplicables as concessionaris de televisions de gestion privada d'encastre territoriau de Catalonha.

3. Es emissores de ràdiodifusion de concession autrejada pera Generalitat an de garantir que coma minim eth cinquanta per cent deth temps d'emission sigue en lengua catalana, se ben eth Govèrn dera Generalitat pòt modificar per reglament aguest percentatge en tot tier en compde es caracteristiques dera sua audiéncia.

4. Eth Govèrn dera Generalitat a d'includir er us dera lengua catalana en percentatges superiors as minims establidi coma un des critèris ena adjudicacion de concession d'emissores de television per ondes terrèstres e de canaus de television distribuïda per cable e des emissores de radiodifusion,

5. Es emissores de radiodifusion e de television an de garantisar qu'ena programacion de musica cantada i age ua preséncia adequada de cançons produsides per artistes catalans e que, com a minim, eth vint-e-cinc per cent sigue de cançons interpretades en lengua catalana o en aranés.

6. Es emissores a qué hè referéncia aguest article qu'emeten o distribuïssen entara Val d'Aran an de garantisar ua preséncia significatiua dera lengua aranesa ena sua programacion.

Article 27

Es mieis de comunicacion escriti

1. Enes mieis de comunicacion escriti e enes publicacions periodiques editades pera Generalitat e pes corporacions locaus, era lengua normalment emplegada a d'èster era catalana.

2. Eth Govèrn dera Generalitat a de fomentar e pòt subvencionar es publicacions periodiques de difusion generau redactades totaument o majoritàriament en catalan.

3. Eth Govèrn dera Generalitat e es corporacions locaus an de fomentar e pòden subvencionar es publicacions d'àmbit locau o comarcau redactades totaument o majoritàriament en catalan.

4. Er autrejament des subvencions, a qué hèn referéncia es apartats 2 e 3, a de seguir critèris objectius de difusion, comercialisacion e usatge deth catalan, laguens des previsions pressupostàries e jos eth contròl parlamentari e des plens des corporacions locaus.

Article 28

Es indústries culturaus e es arts der espectacle

1. Eth Govèrn dera Generalitat a d'afavorir, estimular e fomentar:

a) Era creacion literaria e scientifica en catalan, era sua difusion laguens e dehòra der àmbit lingüistic pròpri e era traduccion a d'autes lengües d'òbres literàries e scintifiques en catalan, e era traduccion ath catalan d'òbres escrites en d'auti idiòmes.

b) Era edicion, era distribucion e era difusion des libres e es publicacions periodiques en catalan.

c) Era produccion cinematografica en catalan e eth doblatge e era subtitulacion en catalan de pellicules d'expression originau non catalana, e era distribucion, en quinsevolh format, e era exibicion d'aguesti productes.

d) Era produccion, era distribucion e era difusion d'enregistraments sonors e eth materiau audiovisuau en catalan.

e) Era produccion e era representacion des arts der espectacle en catalan.

f) Era creacion, era interpretacion e era difusion de musica cantada en catalan.

g) Era produccion, era edicion e era difusion de materiau escrit e auditiu en lengua catalana adreçat a persones invidentes, e ua aufèrta culturau basica, en catalan, entad aguest madeish sector

h) Quassevolh auta manifestacion culturau publica en catalan.

2. Totes es mesures que s'adòpten entà fomentar er usatge deth catalan enes indústries culturaus e d'autes que se poguen considerar s'an d'aplicar damb critèris objectius, sense descriminacions e laguens des previsions pressupostàries.

3. Entà garantisar ua preséncia significatiua dera lengua catalana ena aufèrta cinematografica, eth Govèrn dera Generalitat pòt establir per reglament quòtes lingüistiques de pantalha e de distribucion entàs productes cinematografics que se distribuisquen e s'exibisquen dobladi o subtituladi en ua lengua diferenta dera originau. Es quòtes establides entàs produccions cinematografiques doblades o subtitulades en catalan, no pòden excedir eth cinquanta per cent dera aufèrta de distribuïdors e exibidors en còmput annau e s'an de fonamentar en critèris objectius. Era regulacion corresponenta s'a de hèr en marc dera Lei der Estat 17/1994, deth 8 de junh, de proteccion e foment dera cinematografia, e segontes eth règim qu'aguesta establís.

Article 29

Es indústries dera lengua e era informatica

Eth Govèrn dera Generalitat a d'afavorir, d'estimular e fomentar damb mesures adequades:

a) Era investigacion, produccion e era comercializacion de tota sòrta de productes en catalan relacionadi damb es indústries dera lengua, coma ara es sistèmes de reconeishement de votz, de traduccion automatica e d'autes de similares o d'autes de possibles cossent damb es auançi tecnologics.

b) Era produccion, era distribucion e era comercialisacion des programes informatics, des jòcs d'ordinador, des edicions digitaus e des multimèdia en lengua catalana, e era traduccion, se se da eth cas, d'aguesti productes ath catalan.

c) Era preséncia de productes e d'informacions en catalan enes hilats telematics d'informacion.
 

Capítol V

Era activitat sòcioeconomica

Article 30

Es empreses publiques

1. Es empreses publiques dera Generalitat e des corporacions locaus, e tanben es sues empreses concessionàries quan gestionen o explòten eth servici concedit, an d'emplegar normaument eth catalan enes sues actuacion e documentacions intèrnes e ena rotulacion, enes instruccion d'usatge, en etiquetatge e en embalatge des productes o des servicis que produïsquen o auferisquen.

2. Es empreses a qué hè referéncia er apartat 1 an d'emplegar normaument eth catalan enes comunicacions e es notificacions, includides es factures e d'auti documents de trafic, adreçats a persones residentes en àmbit lingüistic catalan, sense perjudici deth dret des ciutadans e ciutadanes a recebé-les en castelhan o, s'ei eth cas en catalan, s'ac demanen.

Article 31

Es empreses de servici public

1. Es empreses e es entitats publiques o privades qu'auferisquen servicis publics, com ara es deth transpòrt, de subministraments, de comunicacions e d'autes, an d'emplegar aumens eth catalan ena rotulacion e enes comunicacions megafoniques.

2. Es comunicacions e es notificacions escrites adreçades a persones residentes en Catalonha pes empreses e es entitats a qué hè referéncia er apartat 1, includides es factures e es auti documents de trafic, s'an de hèr aumens en catalan, sense perjudici deth dret des ciutadans a recebé-les en castelhan s'ac demanen.

3. Cò que dispause er apartat 2 en relacion damb es factures e es auti documents de trafic se compren sense perjudici dera competéncia der Estat entà organisar es servicis nomentadi, quan les prèste directament o per miei des sues empreses e entitats.

Article 32

Era atencion ath public

1. Es empreses e es establiments adreçadi ara venda de productes o ara prestacion de servicis que desvolopen era sua activitat en Catalonha an d'èster en condicions de poder servir es consumidors e consumidores quan s'exprèssen en quinsevolha des lengües oficiaus en Catalonha.

2. Eth Govèrn dera Generalitat a de promòir, damb mesures adequades, er increment der usatge deth catalan en àmbit que se referís er apartat 1.

3. Era senhalisacion e panèus d'informacion generau de caractèr fixe e es documents d'aufèrta de servicis entàs persones usatgères e consumidores des establiment daurits ath public an d'èster redactadi, aumens, en catalan. Aguesta nòrma non s'aplique as marques, as nòms comerciaus e as pannèus emparadi pera legislacion dera proprietat industriau.

Article 33

Es empreses concertades o subvencionades

Es empreses qu'an soscrit un concèrt o un convèni de collaboracion damb era Generalitat o damb es corporacions locaus de Catalonha, o son beneficiàries d'ajudes o subvencions d'aguestes, an d'utilisar, aumens, eth catalan ena rotulacion, enes avisi e ena documentacion adreçadi ath public, com a minim, quan  siguen vinculades ar objècte dera ajuda o eth convèni.

Article 34

Era informacion as persones consumidores e usatgères

1. Es donades que figuren en etiquetatge e en embalatge e es instruccions d'usatge des productes que se distribuïssen en àmbit territoriau de Catalonha pòden figurar en catalan, en castelhan o en quinsevolh auta lengua dera Union Europèa.

2. Es donades obligatòries e es informacions voluntàries addicionaus que figuren en etiquetatge de productes catalans que gaudissen de denominacion d'origen, de denominacion comarcau o de denominacion de qualitat e des productes artesanaus an d'èster necessàriament, coma a minim, en catalan.

3. Eth Govèrn dera Generalitat pòt regular per reglament era informacion as persones consumidores e usatgères de sectors determinadi, er etiquetatge e es instruccions d'usatge des productes industriaus o comerciaus que se distribuïssen en àmbit territoriau de Catalonha, d'ua manèra especiau es des productes alimentaris envasadi, es perilhosi e es tòxics, e tanben eth tabac, entà garantí-ne era preséncia progressiua deth catalan, en tot seguir es principis d'aguesta Lei, des normes dera Union Europèa e dera rèsta der ordenament juridic.

Article 35

Era publicitat

1. Ena publicitat institucionau dera Generalitat, des administracions locaus e des sues empreses publiques o concessionàries e des autes institucions e corporacions catalanes de dret public hèta en àmbit territoriau de Catalonha, s'a d'utilisar de manèra generau eth catalan.

2. Eth Govèrn dera Generalitat e es ens locaus an d'afavorir, d'estimular e fomentar damb mesures adequades er usatge deth catalan ena publicitat, especiaument  era dera via publica, damb er objectiu que sigue era lengua d'usatge normau deth sector.

Article 36

Era activitat professionau e laborau

1. Eth Govèrn dera Generalitat e es collègis professionaus an de fomentar er usatge deth catalan enes activitats professionaus.

2. Eth Govèrn dera Generalitat a d'estimular e fomentar er usatge deth catalan enes centres de trabalh, enes relacions laboraus e enes convènis collectius, pactes d'empresa e contractes de trabalh e a de promòir era participacion dirècta des sindicats e es organisacion empresariaus entà arténher aguest objectiu.

3. Es convènis collectius de trabalh e es pactes d'empresa pòden contier clausules lingüistiques orientades a fomentar eth coneishement deth catalan des trabalhadors e trabalhadores e a garantisà-ne er usatge enes centres de trabalh e enes contractes laboraus, huelhes de salaris e d'auta documentacion. Eth Govèrn dera Generalitat aurà d'estimular qu'es convènis collectius incorpòren aguestes clausules.

4. Es pannèus e es informacions as trabalhadors de caractèr fixe e damb contiengut lingüistic qu'an de cònstar en interior des centres laboraus, adreçadi as persones que i trabalhen, an de figurar, aumens, en catalan.
 
 

Capitol VI

Er impuls institucionau

Article 37

Es mesures de foment

1. Eth Govèrn dera Generalitat a d'afavorir, estimular e fomentar er usatge deth catalan enes activitats laboraus, professionaus, mercantils, publicitàries, culturaus, associatiues, esportiues, ludiques e de quinsevolha auta sòrta.

2. Eth Govèrn dera Generalitat e es corporacions locaus, en àmbit des respectiues competéncies, an de fomentar era imatge publica e er usatge deth catalan e pòden establir bonificacions e exempcions fiscaus pes actes relacionadi damb era normalisacion e eth foment der usatge dera lengua catalana.

Article 38

Es centres de supòrt

1. Eth Govèrn dera Generalitat, cossent damb es corporacions locaus, a de crear e subvencionar centres adreçadi a fomentar eth coneishement, er usatge e era divulgacion deth catalan, en especiau aquiu a on ac exigisque era situacion sociolingüistica. Aguesti centres de supòrt depenen deth Consòrci entara Normalisacion lingüistica, eth quau actue coma òrgan de desplegament des politiques territoriaus de normalisacion.

2. Es centre a qué hè referéncia er apartat 1 an de compdar damb es mieis umans e materiaus suficients entar exercici des sues foncions.

Article 39

Es mesures de planificacion

1. Eth Govèrn dera Generalitat s'a de dotar d'esturments de planificacion lingüistica generau consistents en programes periodificadi, entà establir es objectius e es mesures mès convenientes en cada moment e avalorà-ne es resultats. Era elaboracion des esturments de planificacion a d'èster concertada damb es diuèrsi agents e collectius implicadi, e s'an d'auer en compde es principis de participacion, simplifacion e eficàçia.

2. Eth Govèrn dera Generalitat a elaborat un mapa sociolingüistic de Catalonha qu'a d'èster revisat periodicament, entà per'mor d'adequar ara realitat era sua accion de politica lingüistica, e ara ora, entà avalorar era incidéncia des actuacions hètes.

3. Eth Govèrn dera Generalitat a d'informar cada an ath Parlament des actuacions de politica lingüistica e des resultats obtienguts en marc des esturments nomentadi enes punts 1 e 2.
 

Disposicions addicionaus

Prumèra

Collaboracion damb d'autes institucions e entitats

1. Sense perjudici dera aplicacions d'aguesta Lei, eth Govèrn dera Generalitat a de velhar entà arténher era generalisacion der us deth catalan, en un marc de collaboracion damb era Union Europèa, era Administracion der Estat, eth Conselh Generau deth Poder Judiciau e es empreses publiques e privades d'àmbit estatau, europèu o internacionau, especiaument es de servicis e es de radiodifusion e television.

2. Eth Govèrn dera Generalitat a de velhar pera preséncia deth catalan enes mieis de comunicacion d'abast estatau, europèu e internacionau.

Segona

Convènis de collaboracion damb institucions de d'auti territòris de lengua catalana

1. Era Generalitat a de promòir acòrds, convènis e tractats damb es comunautats autonòmes aragonesa, balear e valenciana e damb es estats andorran, francés e italian entà fomentar er intercambi culturau entre territòris e comunautats de parla catalana e era coordinacion e era cooperacion entre es comunautats o entre es estats en matèria de politica lingüistica entà assegurar damb es mesures adequades era promocion, usatge e proteccion dera lengua catalana e entà obtier era generalisacion e extension deth sòn coneishement e usatge en tot er encastre lingüistic, damb respècte per totes es variantes.

2. Era Generalitat, entà per'mor d'afavorir un espaci catalan de comunicacion, a de promòir era difusion e era recepcion des mieis de comunicacion en lengua catalana.

Tresau

Projeccion exteriora

1. Eth Govèrn dera Generalitat a de velhar pera projeccion dera lengua e era cultura catalanes dehòra deth sòn àmbit lingüistic, principaument en mon academic e de recèrca, e tanben enes institucions dera Union Europèa e es sues politiques. Entà arténher aguest objectiu, era Generalitat pòt participar en un organisme comun as territòris de lengua catalana.

2. Eth Govèrn dera Generalitat a de facilitar era difusion e er aprentissatge deth catalan as comunautats catalanes der exterior, enes tèrmes que resulten dera Lei 18/1996, deth 27 de deseme, de relacion damb es comunautats catalanes der exterior.

Quatau

Grafia normatiua des nòms e cognòms catalans

Eth remplaçament des nòms e des grafies normativament incorrèctes pes corrèctes des cognòms, establida per article 19, se regís peth procediment fixat per article 2 dera Lei d'Estat 17/1977, de 4 de gèr, sus reforma der article 54 dera Lei deth registre civil, o era normatiua equivalenta que la substituïsque.

Cincau

Garanties de compliment

Aguesta Lei non establís sancions entàs ciutadans. Totun:

a) Er incompliment des precèptes der article 26 se considère incompliment des condicions essenciaus dera concession, ara quau s'a d'aplicar eth règim sancionador qu'establís era Lei 8/1996, de 5 de junshèga, de regulacion de programacion audiovisuau distribuïda per cable, e pes leis der Estat 31/1987, de 18 de deseme, d'ordenacion des telecomunicacions, e 25/1994, deth 12 de junshèga, pera quau s'incorpòre ar ordenament juridic espanhòu era Directritz 89/552/CEE.

b) Er incompliment des precèptes des articles 15, 30, 31 e 32.3 imputable as empreses e es entitats as que tanh, se considère ua negatiua injustificada a satisfèr es demanes des consumidors e consumidores, ara quau s'a d'aplicar eth règim sancionador qu'establís era Lei 1/1990, de 8 de gèr, sus era disciplina deth mercat e era defensa des consumidor e des usuaris.

Siesau

Es dotacions economiques

Enes pressupòsti dera Generalitat s'an de hèr es consignacions de besonh entà amiar a tèrme es actuacions e adoptar es mesures derivades dera execucion d'aguesta Lei damb es mejans e es recorsi suficients damb atencion especiau ath còst d'un sistèma educatiu plurilingüe, d'ua administracion en règim de dobla oficialitat e dera difusion culturau en ua lengua d'àmbit restringit, e en tot auer en compde tanben es besonhs objectiues de distribucion territoriau e sectoriau.

Setau

Foncions de vigilància e impuls

Era Generalitat a de velhar entà qu'era normativa e era actuacion administratiua des auti podèrs publics der Estat respècten es principis der ordenament constitucionau e estatutari d'aguesta Lei, e a d'impulsar era modificacion legislatiua des normes estataus que siguen un obstacle entar usatge deth catalan en toti es àmbits o limiten era plea igualtat lingüistica des ciutadans e ciutadanes.

Ueitau

Règim de foncion publica

Es precèptes d'aguesta Lei vinculen eth personau ath servici dera Administracion cossent damb es normes reguladores dera foncion publica.
 
 

Disposicions transitòries

Prumèra

Es normes d'usatges lingüistics

Es normes d'usatges lingüistics a qué hè referéncia er article 9.3 an d'èster aprovades en termini maximom de dus ans compdats des dera entrada en vigor d'aguesta Lei.

Segona

Era adaptacion empresariau

1. Es empreses e es entitats afectades per aguesta Lei an un termini de dus ans entà adaptà-se a çò que dispausen er article 15 e es disposicions deth capítol V. Aguest termini serà de cinc ans entàs empresaris e empresaries autonòms.

2. En un termini de cinc ans o, s'ei superior, çò que resulte dera data de caducitat, pòden continuar en mercat es productes e servicis a que hè referéncia er article 34 sense complir es normes lingüistiques relatiues ar etiquetatge.

Tresau

Es emissores de radiodifusion e television

Es articles 25 e 26 s'apliquen as emissores, es títols abilitats des quaus correspon d'autrejar ara Generalitat e que se concedissen o se renauissen dempús dera entrada en vigor d'aguesta Lei.
 

Disposicions finaus

Prumèra

Modificacion dera Lei 8/1987, de 15 d'abriu.

1. Se modifique er article 5 dera Lei 8/1987, deth 15 d'abriu, municipau e de règim locau de Catalonha, que demore redactat damb eth següent tèxt:

"Article 5.

"1. Eth catalan ei era lengua pròpria dera Administracion locau de Catalonha, e, per tant, a d'èster era lengua d'usatge normau e generau enes sues activitats.

"2. Toti es ciutadans e ciutadanes an eth dret d'escuélher era lengua oficiau damb era que se relacionen damb es ens locaus, e aguestes an eth déuer correlatiu de serví-les ena lengua trigada, enes tèrmes establidi pera Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica lingüistica".

2. Se modifique er article 294.2 dera Lei 8/1997, de 15 d'abriu, municipau e de règim locau de Catalonha, que demore redactat damb eth següent tèxte:

"Article 294.2

"Cossent damb es aufèrtes d'aucupacion publica, es entitats locaus an de seleccionar eth personau per miei de convocatòria publica e des sistèmes de concors, oposicion e concors aposicion liures, enes quaus an de quedar garantidi es principis d'igualtat, de mèrit, de capacitat e de publicitat. En procès de seleccion s'a d'acreditar eth coneishement deth catalan e enes ens locaus dera Val d'Aran tanben der aranés, tant ena expression orau coma ena escrita, en grad adequat as funcions pròpries des places de qué se tracte".

3. Se modifique er article 310.2 dera Lei 8/1997, de 15 d'abriu, municipau e de règim locau de Catalonha, que demore redactat dera següenta manèra:

"Article 310.2

Es ens locaus de Catalonha an d'includir eth requisit de reconeishement orau e escrit deth catalan enes bases dera convocatòria deth concors entà proveir lòcs de trabalh reservadi a foncionaris e foncionàries dera Administracion locau damb abilitacion de caractèr estatau".

Dusau

Desplegament reglamentari

S'autorise ath Govèrn dera Generalitat entà dictar es disposicions reglamentàries de besonh entà desplegar e aplicar aguesta Lei.

Tresau

Substitucion e vigéncia de normes

1. Era Lei 7/1983, deth 18 d'abriu, de normalisacion lingüistica en Catalonha, demore remplaçada pes precèptes d'aguesta Lei, sense perjudici que, en tot aquerò que non i resulte contradictòri, passe a formar part dera tradicion juridica catalana.

2. Son vigenti, en aquerò que non s'opòse aguesta Lei e sense perjudici dera modificacion reglamentària que se'n pogue hèr, es disposicions dictades entà desplegar era Lei 7/1983.

3. Son vigenti, en aquerò que non s'opòse ad aguesta Lei, es precèptes dera Lei 3/1993, deth 5 de març, der Estatut deth consumidor, e es normes dictades entà desplegà-les.

Per tot açò, ordèni que toti es ciutadans as quaus sigue d'aplicacion aguesta Lei coopèren en sòn compliment e qu'es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen a complir.

Palai dera Generalitat, 7 de gèr de 1998

Jordi Pujol

President dera Generalitat de Catalonha

(97.364.047)