  |
Última modificació 26 de novembre de 2002 |
 |
|
Última modificació 26 de novembre de 2002 |
|
Notícies anteriors
L'Institut ha reiterat que
aquesta llicenciatura i l'àrea de coneixement de Filologia catalana
són les úniques reconegudes oficialment per l'ordenament
jurídic actual com a competents en la formació docent i investigadora
corresponent a matèries de l'àmbit lingüístic
i literari valencià. Així es preveu en el R.D. 1888/1984,
de 26 de setembre http://www.ua.es/es/alumnado/oia/legisla/legis-a.htm
.
Els sindicats també han amenaçat d'acudir als tribunals,
i acusen el govern d'incomplir el que s'havia acordat prèviament.
Ací http://www.intersindical.org/stepv/ensenya/notespremsa01-3.htm
hi ha els comunicats sobre la qüestió de l'STEPV.
El 23 d'abril passat, coincidint amb la diada de Sant Jordi, l'Institut d'Estudis Catalans va iniciar la difusió dels materials de la seva Gramàtica de la llengua catalana exposant al web de l'IEC (http://www.iec.es) els documents corresponents a la introducció i a fonètica i fonologia. Aquesta exposició prèvia està adreçada als professionals i estudiosos de la llengua, els quals properament podran enviar els seus comentaris i les seves opinions mitjançant el Fòrum d'Estandardització del mateix Institut.
Així mateix, està previst que abans de l'estiu s'acabaran de penjar els documents corresponents a les quatre primeres parts d'aquesta gramàtica; restarà en curs d'elaboració la cinquena (sintaxi), que encara trigarà a sortir.
Amb aquesta difusió
l'Institut vol conèixer l'opinió dels estudiosos i els professionals,
i vol estimular-ne la participació i el debat per poder considerar
aquestes aportacions abans de la publicació convencional de l'obra.
Informatiu número 41
C A R T E L L E R A
ET, l'extraterrestre
-------------------------------------------------------------------
Sessions: Dissabte dia 27 d'abril a les 16.00 i a les 18.30 hores.
Diumenge dia
28 d'abril a les 16.00 hores
Lloc: Cinema Recreatiu Llucmajor
Més informació: http://www.mallorcaweb.com/cinemaencatala/index.html#et
Star Wars. Episodi II: L'atac dels clons
-------------------------------------------------------------------
Estrena: 17 de maig
Lloc: per determinar
Spiderman
-------------------------------------------------------------------
Estrena: 27 de juny
Lloc: per determinar
Jimmy Neutró, el nen inventor
-------------------------------------------------------------------
Estrena: pròximament
Lloc: per determinar
Lilo&Stich
-------------------------------------------------------------------
Estrena: pròximament
Lloc: per determinar
Ice Age
-------------------------------------------------------------------
Estrena: pròximament
Lloc: per determinar
Spirit, Stallion of the Cimarron
-------------------------------------------------------------------
Estrena: pròximament
Lloc: per determinar
Scooby Doo
-------------------------------------------------------------------
Estrena: pròximament
Lloc: per determinar
We were soldiers
-------------------------------------------------------------------
Estrena: pròximament
Lloc: per determinar
Stuart Little 2
-------------------------------------------------------------------
Estrena: pròximament
Lloc: per determinar
Hi trobareu els articles institucionals que ha publicat el SPL referent a la situació sociolingüística d'Andorra i a la política lingüística del Govern.
Els documents són en Word (descarregables). La referència bibliogràfica és al mateix document.
En aquest lloc web també hi trobareu altres documents d'interès sociolingüístic, com ara un resum de les campanyes de promoció, el text íntegre de la Llei d'ordenació d'ús del català, un extracte de drets ideures i altres documents explicatius sobre la situació de la llengua a Andorra.
A mesura que anem publicant articles els hi anirem penjant.
Web del SPL: http://catala.andorra.ad
Enllaç al recull d'articles: http://catala.andorra.ad/CatalaAnd/recull.htm
Missatge de Gabriel
Bibiloni, professor del Departament de Filolologia Catalana i Lingüística
General de la UIB
Podeu consultar-ho a:
http://www.avui.com/avui/diari/02/abr/26/280126.htm
(SEGRE, divendres, 26 d'abril
del 2002)
(SEGRE, divendres, 26 d'abril
del 2002)
El 90,1% del personal dels supermercats i hipermercats de les comarques del Bages, l’Anoia, el Berguedà i la Cerdanya atén els clients en català, segons les conclusions d’un estudi coordinat per l’Institut de Sociolingüística, de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i dut a terme pel Centre de Normalització Lingüística Montserrat, amb seu a Manresa (el Bages). El processament de dades ha estat a càrrec d’Ipsos Eco Consulting.
L’estudi va ser presentat el dia 18 d'abril, a les vuit del vespre, a la sala d’actes de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa (plaça Pedregar, 1, 1a). L’acte va ser presidit pel director general de Política Lingüística i president del Consorci per a la Normalització Lingüística, Lluís Jou, i pel president del Consell del Centre de Normalització Lingüística Montserrat, Ramon Fontdevila. Lluís Jou va parlar en la seva intervenció sobre el català en el món del comerç.
L’estudi, elaborat a partir de dades obtingudes el mes de juny de l’any passat, analitza la llengua emprada en la retolació, els cartells, la comunicació i l’etiquetatge de productes propis, i l‘atenció oral dels dependents a les cadenes de supermercats i d’hipermercats del Bages, l’Anoia, el Berguedà i la Cerdanya. El valor mitjà d’ús del català en aquestes quatre categories és del 66,6% en les comarques estudiades. La mitjana d’ús del castellà és del 21% i l’opció bilingüe o simultània en les dues llengües oficials és d’un 8,6% (hi ha un 3,9% del material estudiat sense significat lingüístic, com és el cas de les marques comercials). Per tant, la presència acumulada del català, ja sigui sol o juntament amb el castellà, és del 75,2%.
La Direcció General
de Política Lingüística ha promogut altres estudis sociolingüístics
en aquest àmbit. És el cas dels realitzats els anys 1998
i 2000 sobre la llengua als supermercats i hipermercats de Catalunya. L’estudi
de l’any 2000 indicava per al total de Catalunya, una presència
del 59,6%; amb la qual cosa es pot constatar ara una penetració
lleugerament superior (66,6%) en les quatre comarques estudiades recentment.
LA LLENGUA CATALANA A LA UNIÓ EUROPEA
MANIFEST APROVAT PEL PLE
DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS,
DIA 8 D'ABRIL DE 2002
La llengua catalana a la Unió Europea és el manifest aprovat pel ple de l'Institut d'Estudis Catalans, avui dia 8 d'abril de 2002. Articulat en quatre apartats, el primer sintetitza "El sentit de la Unió Europea" en la seva política lingüística "fonamentada en el reconeixement plural i igualitari" d'acord amb l'article 22 de la Carta de Drets Fonamentals; el segon, explicita la situació de "La llengua catalana en el context de la Unió Europea"; el tercer, denuncia "L'actitud de l'Estat espanyol respecte al reconeixement de l'oficialitat de la llengua catalana a la UE"; i el quart recull les "Conclusions", que són aquestes:
Tenint en compte les reflexions plantejades en aquest text, el Ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), en la sessió ordinària del 8 d'abril de 2002, aprova per unanimitat les conclusions següents:
1. D'acord amb les funcions establertes en els seus Estatuts, l'IEC té el deure ineludible de denunciar i de procurar impedir qualsevol situació que fereixi o amenaci la integritat de la llengua catalana i, doncs, la seva consideració igualitària com a llengua de cultura.
2. Aquest deure és singularment reforçat pel reconeixement de la institució i de les seves funcions pel Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre.
3. L'IEC considera greu l'actitud del Govern espanyol de no promoure l'atorgament del caràcter oficial a la llengua catalana per part de la UE.
4. Resulta com a mínim estrany que el govern d'un estat no promogui el dret a l'oficialitat d'una llengua dels seus territoris, com una aportació essencial més al patrimoni lingüisticocultural d'Europa, o no doni suport a les iniciatives que tenen aquest objectiu.
5. L'IEC insta el Govern de l'Estat espanyol a remoure els obstacles que dificulten el reconeixement de l'oficialitat de la llengua catalana a la UE, a abandonar definitivament qualsevol posició que en pugui provocar la marginació i a adoptar la defensa de la diversitat lingüisticocultural dels seus territoris, com a patrimoni de la humanitat. L'IEC considera que aquesta és una incumbència constitucional i moral del Govern de l'Estat espanyol.
6. L'IEC reclama al Parlament i al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament i al Govern de les Illes Balears, i a les Corts i al Govern de la Generalitat Valenciana que se solidaritzin activament amb aquestes peticions i que actuïn políticament prop del Govern espanyol, prop de les institucions de la UE i prop dels ciutadans i les ciutadanes per tal que s'accepti l'oficialitat plena de la llengua catalana en el si de la UE.
7. Semblantment, l'IEC demana també que, des del Congrés dels Diputats i des del Senat de l'Estat espanyol, s'adoptin posicions inequívoques a favor de l'oficialitat de ple dret de la llengua catalana a la UE.
8. L'IEC s'adreça al Parlament Europeu i a la Comissió Europea perquè iniciïn els processos conduents al reconeixement del català com a llengua oficial de la UE.
9. Així mateix, l'IEC requereix de totes les institucions nacionals, estatals i internacionals, especialment de les europees, dels àmbits acadèmic, cultural i polític, la solidaritat amb les reivindicacions suara expressades.
10. L'IEC reclama, en definitiva,
amb la fermesa que atorguen les consideracions més elementals quant
al tractament just i democràtic de la diversitat lingüisticocultural,
que la llengua catalana esdevingui, sense més dilacions i de ple
dret, llengua oficial de la UE.
El projecte és una iniciativa del Govern de les Illes Balears i s'ha dut a terme amb l'ajuda de la revista Enderrock i del Dr. Joan Veny. Ha rebut el suport, també, del Govern d'Andorra, la Generalitat de Catalunya, el Gobierno de Aragón i la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà.
Els dos CD continguts en aquesta obra contenen 20 cançons corresponents als diversos parlars del català oriental (en el primer CD) i 15 canços corresponents al català occidental (en el segon). L'obra inclou la lletra de totes les cançons, la procedència exacta dels intèrprets i unes notes lingüístiques a càrrec del Dr. Joan Veny.
En aquest doble CD es poden
sentir cançons actuals de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera,
el Rosselló, el Gironès, l'Alt Empordà, el Solsonès,
el Barcelonès, el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alguer, l'Alta
Ribagorça, les Garrigues, el Segrià, la Terra Alta, el Baix
Ebre, el Matarranya, el Baix Cinca, Andorra, la Plana Alta, l'Horta, la
Marina Alta i la Ribra Alta.
Informarà els seus alumnes de la possibilitat d’examinar-se en català
La Federació d’Autoescoles
de Catalunya signarà avui amb la Generalitat de Catalunya un conveni
de col·laboració per al foment de l’ús del català
en les seves activitats. L’acte tindrà lloc a les set de la tarda
a la seu de la federació a Barcelona (Mineria, 62-64). Subscriuran
l’acord el director general de Política Lingüística,
Lluís Jou; el director del Servei Català de
Trànsit, Joan Delort,
i el president de la Federació d’Autoescoles de Catalunya (FAC),
Joan Font.
La FAC agrupa l'Associació
d'Autoescoles de les Comarques de Girona, l'Associació Provincial
d'Autoescoles de Lleida, l'Associació Provincial d'Autoescoles de
Tarragona i la Federació d'Autoescoles de Barcelona, les quals integren
gairebé 900 autoescoles, que representen més del 70% d'autoescoles
de Catalunya.
Materials d’aprenentatge
Amb la signatura d’aquest conveni, la FAC es compromet a fer difusió entre les autoescoles associades de tots els materials de suport a l'aprenentatge de la conducció disponibles en català i dels recursos lingüístics i terminològics que permetin exercir normalment la seva tasca professional en català. També informarà els alumnes de la possibilitat de fer l’examen de conduir en català.
A nivell intern, la FAC i les entitats que en formen part es comprometen, entre altres punts, a utilitzar normalment el català en els llibres d’actes i tots els altres llibres oficials, la comptabilitat i en general tots els actes interns i externs de la vida corporativa; a fer en català la retolació interior i exterior dels edificis i oficines, els elements d’identificació i comunicació corporativa, la carteria, les factures, els rebuts i en general tots els impresos, i a redactar normalment en català les comunicacions a les autoescoles associades i les adreçades a ciutadans residents a Catalunya, sense perjudici del dret de les autoescoles i dels ciutadans a rebre-les en castellà, si ho demanen.
El conveni d’avui s'emmarca
dins les actuacions empeses per la Direcció General de Política
Lingüística per promoure l’ús del català a les
autoescoles, d’acord amb la moció 14/VI del Parlament, de 26 d’abril
de l’any 2000.
Simulador de conducció
El Departament de Cultura va signar, el mes de maig de l’any passat, un conveni amb l'empresa Grupo de Simulación de Conducción, amb la finalitat de desenvolupar la versió catalana del simulador de conducció Autosim, l’únic simulador de conducció per a autoescoles que es comercialitza a l’Estat espanyol. Actualment hi ha a Catalunya 41 simuladors Autosim, els quals incorporen ja la llengua catalana i són utilitzats per gairebé un centenar d'autoescoles.
D’altra banda, es poden trobar
en el mercat editorial català els materials per a l'aprenentatge
de conducció de les editorials Etrasa i Pons. L’editorial Pons està
enllestint la segona edició del Manual de normes de circulació
i seguretat viària, que incorporarà els canvis de la nova
Llei de trànsit, de 19 de desembre de 2001.
El Centre de Terminologia
TERMCAT, amb el suport i la col·laboració del Departament
d'Indústria, Comerç i Turisme i del Consorci de Promoció
Comercial de Catalunya, ha elaborat un díptic amb les denominacions
catalanes dels
Incoterms, els conceptes
fixats per la Cambra de Comerç Internacional que estableixen les
obligacions de les parts en els contractes de compravenda referides al
transport, el lliurament, el despatx duaner o l'assegurança de les
mercaderies.
TERMCAT, Centre de Terminologia.
Incoterms [Díptic]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia:
Generalitat de Catalunya. Departament d'Indústria, Comerç
i Turisme, DL 2002.
1. Programes nous
a Softcatalà
2. Els deu programes
més descarregats
3. Consultes tècniques
i preguntes
4. Subscriure's i
donar-se de baixa
1. Programes nous a Softcatalà
Metapad 3.5 per a Windows
El Metapad
és un petit i ràpid editor de textos, totalment gratuït,
amb característiques similars a les
del Bloc
de notes de Microsoft, però amb moltes (i força útils)
funcions addicionals. Ha estat dissenyat per
reemplaçar
completament el Bloc de notes, atès que n'inclou totes les funcions
i moltes, moltes més.
Algunes
de les seves funcions són: col·locació persistent
de finestres, avís de fitxers "bruts", Cerca i Reemplaça
intel·ligent,
compatibilitat amb visualitzadors externs (com per exemple un navegador),
tabulacions
configurables,
mode de sagnat automàtic, compatibilitat amb fitxers de text UNIX
"sense costures", sagnat de
blocs
i anul·lació del mateix (Tab, Maj+Tab), compatibilitat amb
hiperenllaços, i altres.
Metapad
3.5 per a Windows
Domini
públic
http://www.softcatala.org/prog121.htm
MSN Messenger per a Windows
L'MSN Messenger
és un programa de missatgeria instantània que us avisa quan
els vostres amics són en línia, de
manera que
els podeu enviar missatges o fer un xat amb diversos amics alhora. A més,
l'MSN Messenger us avisa
quan teniu
correu nou al vostre compte de Hotmail i us permet accedir-ne a la bústia
d'entrada fent un clic a un
botó.
Teniu control total per decidir qui us pot contactar i saber si sou en
línia.
En qualsevol
moment podeu veure una llista de tots els usuaris que us han afegit a les
seves llistes, i podeu
blocar-los
fàcilment si així ho voleu. També podeu invitar algú
a la vostra llista per trobar-vos per
Internet
o jugar a un joc en línia mitjançant el NetMeeting. El programa
us avisarà fins i tot quan algú
amb qui
us esteu comunicant estigui escrivint, i evitar així missatges superposats.
L'MSN Messenger també us
ofereix
integració amb l'Outlook Express 5.0.
Atenció:
l'MSN Messenger per a Windows no funciona amb Windows XP. Si utilitzeu
Windows XP ja teniu el
programari.
MSN Messenger
per a Windows
Domini
Públic
http://www.softcatala.org/prog120.htm
BSPlayer 0.84 per a Windows
El BSPlayer
és un dels millors reproductors de DivX del moment. És ràpid,
fiable, i inclou un munt de pràctiques
opcions
que fan que la reproducció d'aquesta mena de vídeos sigui
d'allò més còmoda.
Algunes de les característiques més importants del BSPlayer són:
- Aspecte
totalment modificable (mitjançant aparences [skins])
- Possibilitat
de mostrar subtítols
- Reprodueix
fitxers AVI, MPG, ASF, WMV, WAV, MP3...
- És
multilingüe (permet treballar en més de vint idiomes)
- Mida
de finestra ajustable (fins i tot amb la roda del ratolí)
- Arrossega
el fitxer directament sobre la seva interfície
- Captura
qualsevol fotograma amb un resultat espectacular
- Llista
de reproducció de fitxers
- Menú
amb els vídeos que s'han reproduït més recentment
- Permet
l'ús de fitxers AVI amb diverses bandes d'àudio
Requisits: DirectX 7 o superior.
BSPlayer
0.84 per a Windows
Domini
públic
http://www.softcatala.org/prog122.htm
2. Els deu programes més descarregats
1. MSN Messenger
2. Word Correct
3. Navegador 6.3
4. Menús en
català
5. Mapes de les comarques
6. mIRC
7. Navegador 4.76
8. Winamp
9. Escriu
10. Ara
Tots aquests programes els podeu descarregar des del nostre web:
3. Consultes tècniques i preguntes
Per a qualsevol consulta, adreceu-vos als nostres fòrums públics:
* Fòrum
General de Softcatalà
http://www.softcatala.org/forum/general/index.htm
Destinat
a consultes sobre el programari localitzat o desenvolupat per nosaltres.
* Fòrum
del Rebost
http://www.softcatala.org/forum/rebost/index.htm
Destinat a consultes sobre programes en català en general: instal·lació, disponibilitat de programes, etc..
* Fòrum
sobre Linux
http://www.softcatala.org/forum/linux/index.htm
Destinat a consultes sobre el sistema operatiu Linux, i al qual també hi podeu accedir mitjançant linux.softcatala.org.
* Fòrum
sobre llengua
http://www.softcatala.org/forum/llengua/index.htm
Destinat
a consultes relacionades amb la llengua catalana en l'àmbit de la
informàtica.
4. Subscriure's i donar-se de baixa
Per donar-vos
de baixa d'aquesta llista o modificar la vostra subscripció, visiteu
la nostra página principal:
http://www.softcatala.org
i feu servir la secció que hi trobareu a la dreta, anomenada
"Informació".
Sumari:
L'Acadèmia Valenciana
de la Llengua: origen i futur (Abelard Saragossà)
Dificultats en l'anàlisi
de la toponímia en llengua catalana (Pere Poy)
El terme "globalització",
diu tot el que vol dir? (Xavier Rull)
Sobre el mot "solapa" i
derivats (Lluís Marquet)
El prestigi de les llengües
(Jaume Vallcorba)
Molta llenya i poca fusta.
El segle de la gran catàstrofe? III (Marcel Fité)
Sobre l'ús de l'adverbi
"mai" (Albert Jané)
"Haver-hi" en lloc de "estar"
(Jaume Vallcorba)
Abús de l'article
davant els numerals i en altres casos (Josep Ruaix)
Sobre el plural de "vós"
(Albert Jané)
La traducció de Harry
Potter (Pere Martí)
Presentació del llibre
'Mossèn Alcover i el món de la ciència' (Gabriel
Barceló)
El mirandès a Portugal
(Quim Gibert)
125 anys del Centre Excursionista
de Catalunya (Josep M. Vall)
La col·lecció
verdagueriana d'Antoni Boada (Ramon Sangles)
Manuel Alcàntara,
un bon amic de Josep Carner (Víctor Castells)
Records del poeta Josep
Carner (Antoni Boada)
El monument a Josep Carner
(Joan Buxadé)
Antoni Pous o l'entusiasme
per la llengua (Ricard Torrents)
Manuel Miquel i Planas,
in memoriam (Jaume Vallcorba)
"Les patois des vieux" (Jaume
Corbera)
Malalts d'ànim, malalts
d'amor (Quim Gibert)
Elx, centre dels Països
Catalans per un dia (Anna Porquet)
RESSENYES
- 'Manual de redacció
administrativa' d'Eumo (Marta Xirinachs)
- 'És possible viure
en català?' (Anna Porquet)
- 'La normalitat improbable',
d'Albert Branchadell (Carme Forcadell)
- 'Aproximació geolingüística
als parlars del Priorat', de Pere Navarro
(Xavier Rull)
- 'Diccionari de la neu'
(Xavier Rull)
- 'Bruixat per la llengua',
d'Antoni Llull (Gabriel Barceló)
- 'L'Aran, l'alternativa
occitana', de Joaquim Arenas (Jordi Bañeres)
- 'Els gronxadors de la
mar', de Màriam Serrà [literatura infantil] (Víctor
Pallàs)
Més informació
a: http://fly.to/asslln
El bilingüisme es manté com a aspiració, però és lluny de ser una realitat
J. M. XÀTIVA | València
Un terç dels valencianoparlants
amaga d'entrada la seva llengua materna en comunicar-se en l'àmbit
públic. Aquesta és una de les conclusions extretes de l'informe
sobre l'ús social de la llengua, encarregat per la Federació
Escola Valenciana a un equip coordinat pel sociòleg de la Universitat
Jaume I Artur Aparici, per presentar-lo en el congrés sobre L'escola
valenciana en el món de la globalització que es clausura
aquest dissabte. Una conclusió de l'informe és que el bilingüisme
és un objectiu, però no una realitat, ni tan sols a les comarques
valencianoparlants.
Aquest informe, encarregat
per la Federació Escola Valenciana (FEV) que organitza el congrés,
inclou una enquesta efectuada en tres zones valencianoparlants: la Ribera
Alta, L'Alcoià-La Vall d'Albaida i la Plana Alta. S'ha entrevistat
900 persones (usuaris, propietaris de comerços i llocs d'oci, i
funcionaris o empleats de la sanitat) i s'han establert posteriors
grups de discussió
sobre les pautes d'ús de la llengua. 'Hem volgut mostrar els problemes
que tenen els valencianoparlants quan volen viure en valencià',
explica el coordinador de l'estudi, Artur Aparici. Encara que modest en
les seves dimensions, es pretén que el projecte estimuli les institucionspertinents
(Acadèmia de la Llengua, Generalitat) a aprofundir i ampliar els
seus resultats.
Tres de cada deu enquestats
cedeixen en el primer intent de parlar en valencià quan es troben
en un comerç, un ambulatori o un lloc d'oci. Fins i tot descobrint,
en el curs de la conversa, que l'interlocutor parla valencià, gairebé
la meitat prossegueix en castellà. Per a Artur Aparici aquesta paradoxa
demostra que el bilingüisme és només 'un objectiu' i
suggereix que 'diagnosticar la situació actual com a bilingüe
contribueix a afavorir la desaparició progressiva del valencià'.
L'estudi constata, així mateix, que malgrat el considerable augment
del coneixement de la llengua (alfabetització) en els últims
30 anys, no hi ha relació directa amb el seu ús. Un aspecte
positiu és que l'ús 'en l'àmbit escrit s'ha incrementat
substancialment'
(rètols, factures,
etc.), en gran mesura 'perquè es partia de zero'.
Els grups de discussió
de l'estudi han detectat quatre tipus de discurs. El denominat 'liberal-asimètric',
que es veu com a discurs creixent, enfoca el problema de la llengua com
a qüestió personal, considera un axioma que amb els castellanoparlants
es parli en castellà i nega el punt de partida desigual de les dues
llengües oficials. El 'valencià-folklòric', que emfatitza
la parla local, encara que considera el castellà com a estàndard
i llengua vehicular.
El discurs 'valencià-regional'
considera que aquesta és la llengua dels valencians i té
identitat pròpia, encara que ocupi un lloc subordinat al castellà;
s'enfronta al discurs liberal en el tema de les ajudes, perquè 'és
un patrimoni a conservar'. En els tres discursos no hi ha inconvenient
a escolaritzar els fills en castellà, si això els dóna
'més oportunitats', la qual cosa queda fora de lloc en el discurs
'fidel reactiu', que considera la comunicació en valencià
'de més qualitat' i reacciona contra la pressió del castellà.
És el discurs més reivindicatiu i vincula la supervivència
del valencià, com una variant del català, al fet que 'cadascú
el faci valer'.
Artur Aparici subratlla que
en cap cas apareix 'el discurs col·lectiu' que vincula la supervivència
de la llengua a un esforç comú, característic de la
Transició, i que el discurs 'científic', que emfatitza la
asimetria de les dues llengües i les mesures positives per a la llengua
minoritzada, és absent de la població. Sorprèn que
'des de les diferents propostes discursives
s'al·ludeix al fet
que el valencià està, o pot estar, de moda', una cosa que,
segons Aparici, caldria 'estudiar en profunditat'.
En aquest sentit, el debat
de dijous sobre L'escola entre la identitat pròpia i la globalització,
proposava mantenir, en el context migratori, l'estatus prioritari de les
llengües oficials per part dels sistemes educatius, amb actuacions
compensatòries per a les llengües minoritzades. Jaume Fullana,
de la FEV i els representants del País Basc, El Ejido i les Balears,
van plantejar també la conveniència d'afavorir competències
en dues llengües, a més de les oficials al llarg de l'escolarització.
El proper 22 d'abril es podrà
disposar d'una versió en pdf dels articles de Primavera 2002. A
l'Hemeroteca
http://cultura.gencat.es/llengcat/noves/hemeroteca/index.htm
es poden consultar els articles en català i en anglès (Estiu
2001; Tardor 2001; Hivern 2001).
La versió del film ET (L’extraterrestre) que el director Steven Spielberg ha fet en ocasió del vintè aniversari de la seva estrena es podrà veure també en català en almenys 13 sales, dues de les quals a Barcelona.
Distribuïda per United
International Pictures (UIP), la versió catalana d’ET es podrà
veure a partir de demà, dimecres 27 de març, a les dotze
sales de Catalunya següents: Warner La Maquinista i Cinesa Maremàgnum
(Barcelona),
Òscar (Granollers),
Atlàntida (Manresa), Yelmo Cineplex (Sant Cugat), Sucre (Vic), Kubrik
(Vilafranca), Truffaut (Girona), Multicines (Olot), Kyton (Palamós),
Lumière (Lleida) i Cinemax (Tarragona). Una tretzena còpia
s’estrenarà també en català a Palma de Mallorca, al
cinema Rívoli.
ET (L’extraterrestre) -un clàssic del cinema i una de les pel·lícules més taquilleres de la història- narra la relació entre Elliot, un nen de deu anys, i un marcià perdut que amaga a casa seva. Entre els intèrprets, destaca la interpretació dels nens Henry Thomas i Drew Barrymore i la presència dels actors Dee Wallace, Peter Coyote i Robert Machaughton. En la versió catalana és la veterana actriu Carme Contreras qui dóna veu al personatge ET.
ET és el 23è
film que UIP dobla al català. La distribuïdora americana va
iniciar el doblatge de cinema al català l’any 1994 amb En el nom
del pare, un film de Jim Sheridan protagonitzat per Daniel Day-Lewis, i
ha estrenat en català altres títols d’èxit, com ara:
El demà no mor mai (1997), Missió Impossible 2 (2000), Shrek
(2001) o Vanilla Sky, estrenada el mes passat.
La propera, La guerra de les galàxies 2
El segon episodi de La guerra
de les galàxies, 'L’atac dels clons', s’estrenarà també
en català el proper 27 de maig. En aquesta ocasió, és
el jove actor Hayden Christensen qui, en el paper d’Anakin Skywalker, protagonitza
l’episodi de la famosa saga de ciència ficció creada per
Georges Lucas. Novament, apareixeran els actors Ewan McGregor, Natalie
Portman i Ian
McDiarmid, en els papers
de mestre Kenobi, reina Amidala i senador Palpatine, respectivament.
Més informació
a http://cultura.gencat.es/llengcat/cinema/agenda.htm
1 plaça. Perfil: Lingüística Computacional, Enginyeria Lingüística, Recuperació i Extracció d'Informació
1 plaça. Perfil: Variació Lingüística, Sociolingüística, Lingüística Forense
Les persones interessades envieu els vostres CV per correu electrònic a: iulapromocio@grup.upf.es
Més informació:
http://www.iula.upf.es/ryc2002.htm
http://www.mcyt.es/cajal/
http://www.upf.es/rece/convoc/textconv/conv1890.pdf
La iniciativa, responsabilitat de l'estudi manresà Disseny Digital, vol ser un recull de l'actualitat de camps com la informàtica, els videojocs, Internet o la telefonia mòbil al nostre país.
El lector hi pot trobar notícies, publicitat -la via de finançament de la revista- i anuncis classificats de compra i venda d'equip informàtic."Volem que la revista resulti útil", afirma el director de la mateixa, Isaac Viladrosa.
"Estàvem farts que les revistes gratuïtes fossin totes d'immobiliàries, i tractessin sobre temes que no ens interessen", afegeix Viladrosa. "Per això vem voler escriure sobre alguna cosa que a nosaltres ens agrada molt, com són les noves tecnologies. I fer-ho no per guanyar diners, sinó perquè ens agrada".
El dia 15, número nou
Els impulsors de Informa't van optar pel format de revista gratuïta, i van distribuir els primers 7.000 exemplars per diversos punts de Manresa i rodalies, amb especial atenció a fleques i escoles. També es va realitzar un treball de repartiment bústia a bústia per entitats que podrien ser receptives a la publicació.
La feina de distribució, clau a l'hora de llançar una revista gratuïta, ha tingut resultats desiguals però positius en conjunt. "Pensàvem que a les escoles, com que hi ha gent jove i els continguts els poden interessar, funcionaria millor. Però ha estat a les fleques on hem buidat de seguida", assegura Isaac Viladrosa.
Cada dia 15 de mes en sortirà un nou número de la revista. Aquest proper divendres toca el segon, "en part finançat de la nostra butxaca", segons el responsable de la publicació. "De vegades és difícil que algú posi diners en una revista nova i gratuïta", es lamenta.
Si les coses van bé,
els autors preveuen llançar quatre revistes més a la província
de Barcelona, però no a la capital. "Voldríem editar a Rubí
o Sabadell, però ja veurem", declara Viladrosa.
Yahoo! en català neix gràcies al fet que els governs d’Andorra,
el Principat i les Illes l’han costejat amb 600.000 euros (cent milions
de pessetes), per un acord institucional signat a Barcelona el 10 de novembre
de l'any passat.
Atès que es tracta
d'una versió beta, la seva qualitat tècnica i lingüística
pot ser inferior a l'esperada en un producte final. Per
tant, Softcatalà
només en recomana l'ús a usuaris avançats que vulguin
ajudar en el procés de proves. Podeu trobar l'Open
Office en català
a la següent adreça d'Internet: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice
L'Open Office funciona sobre les plataformes més populars i és
molt útil per a qualsevol usuari, tant a nivell particular
com professional. Aquest paquet d'aplicacions inclou un processador
de textos, un gestor de fulls de càlcul, un
gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició
de pàgines web, correu electrònic i una completa
agenda.
L'objectiu d'Alfonduco Edicions
és promoure i donar a conèixer la creació literària
menorquina en les modalitats de conte, novel·la (breu o fragments),
poesia i assaig. Amador Marí, Joel Bagur, Òscar Bagur, Pau
Obrador, Sílvia Pons, Jordi Odrí,
Pere Gomila, Sara Guasteví,
Llorenç Allès, Biel Pons... en total una vintena d'autors
nascuts o residents a Menorca ja s'han sumat alprojecte, exposant les seves
obres en català a través d'aquest espai web.
Recentment l'editorial ha inaugurat un nou servei que ofereix a tots els autors que ho desitgin la possibilitat de publicar els textos recitats per ells mateixos en algun format d'àudio, com ara el popular mp3, entre altres.
* El català, llengua d'Europa
* Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries
* Criteris de traducció
de textos normatius del castellà al català
* Criteris de traducció
de noms, denominacions i topònims
* Abreviacions
* Lèxic i bibliografia per
a l'activitat immobiliària
* Vacances a Catalunya
* Llei 1/1998, de 7 de gener, de
política lingüística
* Tríptics A dreta llei
* Material divulgatiu sobre l'Any
Europeu de les Llengües
* Noves SL. Revista de Sociolingüística
Trobareu aquestes i altres informacions a la pàgina "Flaixos
d'actualitat" del web Llengua catalana, de la Direcció General de
Política Lingüística.
Podeu accedir-hi des de: http://cultura.gencat.es/llengcat/flaixos/
|
